Si està bé, ja toca escriure alguna coseta, simplement per demostrar que no et tinc abandonat, penso molt en moltes idees per escriure, em falta posar-m'hi i es que tot i tenir temps, cada dia em costa més furgar dins el cap per organitzar les idees i plasmar-les.
Perquè últimament ben poques coses estan organitzades, només cal sortir al carrer. I ja no parlem si encens la caixa dels disbarats, hi pots trobar de tot i més, i cada dia sembla que es superin els uns als altres.
Així que no sóc l'única que esta una mica esverada, tots els que tenen una mínima consciencia tampoc ja saben que s'ha de fer, perquè ens trobem immersos en un món de disbarats, com el joc que feiem de petits, -per aquí m'han preguntat que com podem sortir de la crisi. i per aquí m'han respost que donant més diners als bancs! i reiem, perquè de petits les preguntes eren com fer els deures i el disbarat era amb els peus. fins i tot ara, amb els peus ho faríen millor!
Però sembla que amb tot, la gent desperta, i cada dia hi ah més gent interessada en el que passa al nostre país, o al món, converses que fins ara t'aïllaven per massa avorrides, ara les sents a tot arreu, fins i tot anant de festa, la prima de risc, l'euro, la unió europea, i la gent que fins ara deia, això es feina dels polítics, pren consciencia, que no, que el que ens afecta a nosaltres també es feina nostra, i que els polítics no faran res per ajudar-nos ( les butaques son massa còmodes per estar despert!)
Així que a poc a poc, entre la desorganització i el caos sembrat, broten fulles noves que donen esperança, i tranquils que tornen temps de sortir al carrer, i defensar els colors de la primavera i de la terra, d'aquesta terra que plora de tanta destrucció i mediocritat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada