Pàgines

20 de maig 2009

HISTÒRIES D'AMOR

Ja s'acosta els nervis es poden respirar, l'emoció, l'alegria, tornem un altre any a pujar a l'escenari i a mostrar davant de tots aquells qui ens vulguin veure el nostre treball de tot un curs.
Un obra, per no canviar l'estil, que ens parla de coses quotidianes, però amb un toc molt còmic, per a no parar de riure ni un sol moment.
Esperem que aquest any tots aquells qui s'animin a venir-nos a veure a l'Ateneu Igualadí, passin una vesprada molt divertida, nosaltres hi hem posat tot el possible, només ens falta un escenari, i un públic amb ganes de veure teatre.
Amb això ho tenim tot per a representar: HISTÒRIES D'AMOR, una obra que parla sobre l'amor, aquest sentiment tant estrany que ens fa fer coses, molt, molt estranyes, i que ens fa dir coses que ni nosaltres creiem poder-les dir mai, que ens fa arribar a situacions desesperades, i que fa riure molt!

Aquest any, després del musical de l'any passat, anem a per una obra composta per diferents escenes, esperan que agradi tant o més que l'anterior.

Així que tothom qui s'animi, us esperem:

Divendres 22 de maig
a les 20:30 h
a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (IGUALADA)
Entrada gratuïta.

4 de maig 2009

4 de maig


Avui és un dia estrany, d'aquells en que no et sents bé, però que al mirar al teu voltant veus que tot es alegre, que ttohom riu i està content, fins i tot avui, algú t'ha donat l'alegria més gran en molts mesos...

Però tu no et sents bé, tot i que la resta de gent amb qui parles, amb qui passes el dia, no se'n adonen, tot i que portes aqueta cara de feliç que es tan rarament creible, tu saps que amagues molts secrets que voldries compartir, que tens molts sentiments dels que voldries parlar i et falta aquella persona...aquella que t'escoltava, amb la que podies parlar-hi, barallar-t'hi, però sempre era sincera, sempre deia allò que pensava, i avui no està per escoltar-te, ni avui ni fa molts mesos, no hi ha ningú que l'hagi substituit, esperes a que torni, perque saps segur que ja no li queda per molt, que aviat tornareu a parlar regularment i no amb trucades d'amagat, no amb els minuts contats sinó hores, totes les hores necessaries per explicar que ha passat durant tant de temps, estàs segura que d'aqui pocs temps, potser un mes, no ho saps ben bé, tornaràs a tenir aquell amic que per molt que ell no ho cregui t'estimes, i el trobes molt a faltar.
es lunica persona amb la que pots confiar, i com a amiga que t'hi consideres has d'acomodar-te als fets i esperar la seva retornada, encara que mentrestant no tingues amb qui confiar, sembli que el món s'ensorra, no és així....