Ha caigut el Brau del Bruc

A la comarca del Montserratí, concretament al poble del Bruc, hi tenim l’últim brau espanyolista del Principat.
Un símbol que és objecte de rebuig per moltes catalanes i catalans. Tant és així, que de tombar-lo se’n ha fet tota una tradició. Ja que el famós “toro d’osborne” ha caigut cinc vegades ( contant aquesta última, la matinada de dimarts), a més dels nombrosos actes de sabotatge que ha rebut. En l’últim intent de tombar-lo, el passat mes de juliol, dos manresans van ser detinguts i posteriorment, al mes de desembre, jutjats per la justícia espanyola.
La sentència condemnatòria ha comportat una pena-multa de 192 eurus per cadascun dels joves amb el conseqüent risc d'entrar 8 dies a presó. Lluny de fer-nos enrere, la solidaritat ha trencat fronteres, unint a les comarques veïnes per mostrar suport als joves represaliats i el rebuig a la simbologia espanyola a la nostra terra.

Per això us convidem a la marxa unitària contra l'últim Toro d'Osborne del Principat el proper 7 de març a les 12:30 a la plaça de l'ajuntament de El Bruc.
------

Ahir a la matinada l'últim toro d'Osborne que quedava alçat a Catalunya i que estava al poble del Bruc, va tornar a caure.
Aquest s'enten com un acte de rebuig cap a aquest simbol, que va començar essent una tanca publicitaria per a una beguda alcoholica de la casa Osborne, i que ha esdev

Desa-ho ara

ingut un simbol de l'espanya més rancia i feixista, ningú pot negar que aquest brau ha deixat de ser una icona publicitària, quan ens el trobem al mig d'estanqueres, o vengut com a record i simbologia espanyola per a turistes estrangers.
Molts catalans i catalanes, no volem aquest simbol en la nostra terra, i estem d'acord a tots aquest actes de sabotatge que pateix el Brau, entenem aquest com una simbologia espanyolista i en demanem la retirada del paisatge català, però com en molts altres casos a nosaltres no se'ns escolta, i mouen els fils els que tenen poder, fent el que més els convé o agrada.
Doncs aquí hi ha una de les moltes respostes que ja s'han donat, no el volem aquest simbol, no som Espanya, i no volem haver d'acceptar la seva simbologia.

Encarregats del Futur

Sóc jove, i tinc motivacions, interessos, m'agrada la política, la societat, preocupar-me dels meus amics, de la gent del meu voltants, dels problemes que passegen pels cap dels anonims que em creu-ho pel carrer, i això es estrany.
No és estrany però que una noia de 16 anys només pensi en el noi que es va lligar l'altre dia a la discoteca i que no se'n recorda ni com es diu i que segurament no tornarà a veure, no és estrany que una noia es gaste 100 € un dissabte normal i corrent quan baixa a Barcelona, ni tampoc que suspengui sense parar perquè tant se li'n fot el dia de demà, no li importa guanyar un sou de merda en un treball temporal on treballarà durant uns mesos, fins que la facin fora amb una patada al cul i sense les gracies. No li fa res ara, però quan vullga tenir un pis, una parella, quan hagi d'assumir despeses i viure com ens obliguen llavors es trobarà que desitjaria haver estudiat, haver-se interessat més per tots aquells rotllos que el profes fotien sobre una merda diferent cada hora, potser si simplement hagués escoltat a mates, ara sabria fer una regla de tres i no es passaria hores intentant descobrir perquè no li surten els números.
Potser llavors es maleirà però ja serà molt tard, potser massa per tornar a estudiar, tot i el ventall d'ofertes estudiantils que "et donen".
Quan en faci 18 tindrà el famós dret a vot, i que farà? sabrà que votar o votarà allò simplement que la gent vota, potser directament ni si dirigeix per mandra, no per cap raó diferent, potser vota un partit que no sap ni que proposa en el seu programa electoral, potser aquell partit fa que la seva situació sigui més precària, potser son corruptes, o fan que el seu veí equatorià del 3er 1a d'aquells pisos diminuts on viu hagi de marxar al seu país d'origen altre cop, perquè son uns xenòfobs i no volen deixar que la gent visca en pau.
I em fa vergonya, reconèixer que aquesta gent m'envolten cada dia, que "passen de tot", que passen les classes cridant i fent el mico, pensant que els estudis serveixen de molt, però són massa avorrits, que no cal ni aprovar al ESO, quina mania que tenen aquesta gent de fer-los perdre el temps eh!?
Doncs si, la gran majoria de companys meus són així, però com jo n'hi ha d'altres que no pensem així, que ens agrada aprendre, intentar treure la millor nota possible acabar la ESO, potser fer el batxillerat o un mòdul, i qui sap si acabar a la Universitat o no, això és igual , treballar del que nosaltres decidim, i almenys tornar contents a casa cada dia amb tranquili·litat, que el dia de les eleccions puguem decidir a qui votem o si ho fem, simplement amb un sentit comú propi, i estar segurs que seguim les nostres idees. Hi ha gent de tot, però no puc deixar de preguntar-me, que passarà quan la gent de la meva edat ens toqui fer-nos càrrec de tot aquest sistema implantat, l'aconseguirem millorar, canviar? o simplement continuarem sostenint amb pinces aquesta societat deixant que es vagi podrint?
Aquesta gent que em trobe cada dia, són bona gent, però em preocupa que passarà quan tot estiga a les nostres mans. Nosaltres som el futur, però...quin futur?

Avui has marxat

Has marxat

Avui has marxat.
Avui els hi has dit adéu.
Avui tornes a viure,
lluny de la presó de la vida.

Avui hi han hagut llàgrimes.
Avui hi han hagut somriures.
Tristesa i alegria juntes.
Dues dames que es donen la mà.

Avui has pujat al globus
que mai més podrà baixar.

Avui els has deixat.
Avui has tornat a néixer
en un nou món.
Avui has marxat,
camí a la llibertat.


no entenc com avui en dia, encara estiguem condemnats a les decicions d'una justicia i d'uns serveis que ens tracten com a objectes i no com a persones, una justicia dictada per uns individus, que costa de creure que visquin en aquest món, tan aliens a tot el que passa pel seu costat, a la societat general, prenent decisions increibles davant els sentiments i les emocions humanes, negar la llibertat de viure.

A totes aquelles persones que demanen morir, a totes aquelles persones a les que la vida sel's hi converteix en presó.

Servei d'URGÈNCIES?

2 hores, 2 són les que he passat a l'Hospital de la meva ciutat despres d'arribar amb l'ambúlancia, a la sala d'urgencies esperant que algú hem digues alguna cosa, ni infermeres, ni metges, ni res! Ningú s'ha preocupat de que hi havia una menor d'edat a Urgències sola, sense cap adult al seu costat i que feia dues hores que esperava que algú li preguntes que li havia passat, si es trobava bé, o simplement li observesin el fort cop al cap i al braç que s'ha donat en caure desmaiada al terra.
Al final, l'altra gent que hi havia urgencies (pacients) han hagut d'anar a avisar a les infermeres de que jo feia dues hores i mitja que esperava que algú em visités, o que els meus pares, que de segur estaven a la sala d'espera, entressin a estar amb mi. Fins que jo no m'he aixecat i he demanat per favor que em fotessin cas, ningú s'ha dignat a dirigir-me la paraula, al final han fet passar a mons pares, i quan ja firmava l'alta volutnaria m'ho han impedit, i m'han fet entrar en un "box" per mirar si m'havia fet res al cap, fer-me un electrocardiograma, mirar-me el braç, etc.
És a dir, tot el que en dues hores i mitja no m'havien volgut fer, m'ho han fet en menys de mitja hora!

La culpa? un problema informàtic!

Doncs senyors, es un servei sanitari on s'atenen persones que no entren per gust sinó perquè els hi ha passat alguna cosa, una menor ha estat dues hores i mitja sola, esperant, no se sap què...

Conclusió: una noia entra portada per l'ambulancia a Urgencies d'un Hospital públic perquè ha perdut el coneixement i s'ha donat uin fort cop al cap, i en surt gairebé amb un atac d'ansietat... que s¡ho facin mirar, allà no hi han objectes sinó persones que no es troben bé, i que estan espantades!