Pàgines

17 de des. 2012

Escapades

Una aturada a mitja escapada, un cafè en el poble que m'havia d'haver acollit.
Camins que acaben creuant-se entre la realitat i l'oasis que hem creat, fugint d'una rutina que no és dolenta, però és rutina.
Temps preciós que esgarrapem a aquesta monotonia per omplir-la de detalls plens d'amor, de carícies de paraules dolces i tendresa per les que ens deixem envoltar i teixeixen les cortines que creen l'espai de seguretat.

Petites reflexions que donen per fer a mig viatge, amb un cafè en les mans i la llibreta de sempre, que ansia ser omplerta de gargots i esborranys, que s'alimenta de petits detalls diaris.
Aquests petits moments, per mi, sola, en un poble on no em coneixen, mentre el cotxe es refreda perquè m'he quedat sense anticongelant abans de la sortida i ara toca esperar una estona per omplir-lo.
Te enviat un missatge avisant-te i ja deus estar rient, t'imagino. Sempre em passen a mi aquestes coses, tu sempre arribes bé o no arribes, però mai et quedes a mitges.

Avui no plou, crec que és el primer dia que tindrem sol, i l'aprofitarem fins a l'ultim raig que ens il·lumini, passejant, o simplement deixant que ens banyi amb la seva claror.

Estic en un poble petit, el bar mig buit, amb quatre veïns que miren la televisió i enceten conversa sobre el tema del dia, no puc evitar com m'haguera agradat acabar vivint ací, llàstima, però les coses van com van i potser no havíem de canviar tant.

Toca continuar el viatge, fins a la meva parada, fins trobar-te i pensar que no tenim obligacions, que podem contemplar la immensitat del nostre paisatge des de l'altura solitària, que podem omplir el dinar de paraules, d'experiències  de petits detalls per compartir que fan tan grans les nostres escapades.