L'altre dia parlava amb una companya, -si, no recordes la mani on et vaig presentar a tal? -no, quina?, doncs va ser impossible esbrinar quina de totes havia estat, i es que, quantes en portem ja? hi ha manis cada dos per tres, can vies, Jona, retallades, vagues, diades... començo a creure els meus companys de classe, de que et serveix anar cada dissabte de mani, et diverteix? No, per a mi anar a una manifestació no és divertit, és necessari, però començo a plantejar-me la utilitat que tenen les mobilitzacions, quan es tracta simplement de passejar-se per un recorregut de carrers, fer quatre crits, trobar-te amb altra gent coneguda ( perquè t'has conegut a les manifestacions i concentracions anteriors) i comentar com ha anat des de l'última, que si hi ha o no hi ha gent; però no anem a canviar alguna cosa, no volem realment demostrar que no estem d'acord amb un sistema que dia a dia ens explota, ens fa servir com a mercaderies al servei d'una banca que governa la societat, més enllà de polítics, titelles al servei del Capitalisme, que ofega dia a dia a la classe treballadora? Que si, som tots, però sembla que mentre puguis asseure't en un sofà i veure la televisió on t'explicaran que si aquest s'ha follat a tal, o l'altre s'ha casat i s'ha gastat la fortuna que avui diuen que es necessita per "rescatar" a tal o qual país per a que puga continuar amb els sistema imperant, aprofitant-se de la precarietat del poble, però que clar, si volen rebre aquesta quantitat de diners, han de privatitzar serveis i apujar impostos als ciutadans que ja no poden ni comprar el pa perquè fa mesos que estan sense feina i sense ajudes.
La història ens demostra que podem canviar l'ordre establert de les coses, que les revolucions poden ser reals, però no a aquest nivell, no aconseguirem un canvi de model passejant-nos pel carrer de la nostra ciutat ( Barcelona, València, Castelló, Perpinyà o Palma... és igual) cridant i cantant. Potser la solució és primer de tot, saber dir qui som i que volem, sense por a l'etiqueta d'anti-sistema o radicals, i fins i tot saber coexistir amb els diferents moviment que lluitem per la destrucció del capitalisme, ser conseqüents amb el que reivindiquem i no intentar emmascarar manifestacions pintant-les de colors amables per a que la gent no ens tingui por, si saps ( sabem) el que vols, i n'estàs (estem) convençuda, quina por tens a explicar-ho a la resta de societat. Jo quan crec en una cosa, és perquè crec que és la veritat i al solució, perquè me l'he qüestionada i he arribat a una conclusió, per tant no tinc por d'explicar que crec en el socialisme i fer que la gent m'escolti, i si puc, intentaré que vegin perquè crec en la necessitat de sortir del sistema actual i se sumin amb mi i amb tots els que ens mobilitzem, perquè una cosa si és veritat, si el poble no vol, el sistema no s'aguanta, n'hi ha quatre que donen ordres, però no són res si tu no ho vols.
