Segurament ja haviem esgotat totes les vivències possibles en el camí que havíem fet i necessitavem agafar un trencall que ens portes a noves aventures i ens fes aprendre de nosaltres mateixos. Un trencall on el paisatge és diferent, és vell però té racons amagats on es troben les coses més belles que mai hem vist. La complicitat i les hores de feina compartides ens portaven a construir un somni que ens costava de creure, es tracta d'avançar units per un camí que ha resultat més complicat del que esperàvem però a les motxilles no ens fan falta cordes, ni grampons, tan sols amb l'esforç i l'energia despresa de la il·lusió d'anar endavant som capaços de continuar, per més impediments que trobem. Hem aprés una cosa molt més important que els que ens amagava el camí en si, hem aprés que podem treballar junts i que podem arribar molt lluny, que som molts i no hem de tenir por.
I no ens falten instants de desànim i d'esgotament, la feina es dura i sempre hi haurà qui intentarà que el nostre esforç no es noti gens, intentarà treure la credibilitat dels nostres projectes, però estem segurs del que fem, i davant la seguretat i la coherència de la justícia poques traves poden impedir la solidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada