Pàgines

30 de nov. 2010

Tot té el seu cantó positiu

I quin cap de setmana que ens ha vingut a sobre, festa major d'hivern, dates senyalades, eleccions i ensurts que ens han deixat blancs, segurament les festes i les eleccions ens han ajudat a oblidar altres problemes, que amb l'exces d'alcohol ingerit van acabar sortint de totes maneres, hem rigut, i ho hem fet de gust.
em plorat, aixo sense tantes ganes, hem cridat i hem corregut, fins i tot heu fet el mico, i es que aquest cap de setmana ha estat el pitjor i el millor dels ultims mesos, una festa que costara de recordar i al mateix temps d'oblidar.
Han estat quatre dies, un cap de setmana de quatre dies, amb la mateixa gent, amb companys que ja fa temps que s'han convertit en amics, i tot per acabar-ho amanint amb un bon partit de futbol a mitges, però darrere d'aquests bons moments hi ha agut una cosa que ens ha tret el son, que ens ha incomodat, i que ahir va fer que saltes i crides afonica, abraçar-te i felicitar-te, i al cap i a la fi, despres de l'ensurt hem pogut riure, i fer conyes de futurs que per sort no han estat.
Gràcies per no deixar-me sola, en aquests quatre dies, per fer-me costat, per totes les abraçades rebudes que han servit per aguantar-nos de peu, els uns als altres.

24 de nov. 2010

un aniversari

on quedaran les samarretes que em vas llevar?  i el jersei que no em vas donar?
els instants que vam deixar passar, i les nits que vam burlar, quan vam gaudir abans de pensar, i vam fer allò que desitjavem sense preocupar-nos de l'endemà.
On quedaran els matins al sol, i les caminades cap a Vilanova?
es perdran i nomes les recordare quan en dies com avui la nostàlgia se m'endugui a mons passats, quan somii en temps feliços, i vulgui creure que pot haver-hi un bon dia, com la canço que sonava en el meu aniversari...aquell 11 maleït. i ara ve el teu, i jo men recordo que les nostres converses han desparegut, les hores al telefon rient, parlant, les tardes tancats a l'habitació, i voldria que tornessin, un amic no es pot deixar perdre.
I ara hi ha gent, aquella que saps que estan al costat, que t'acompanyen i que no et deixen, i no la vull perdre, però tampoc vull perdre't, nomes una foto, tu i jo, aquella imatge i mil records, i una frase inacabada, maleit el moment que vas emmudir.


saps? al principi mo vaig creure.

21 de nov. 2010

històries de senyeres

Fa temps cada matí quan passava per davant de la residència em fixava en aquella finestra, allà algú hi havia penjat una senyera, era a la primer finestra de la segona planta i jo vaig anar teixint amb els dies la història d'aquella persona que la vida l'havia portat a reivindicar el seu país des de l'habitació d'una residència d'avis.
Una persona que hauria viscut molt, però que encara tenia força, que tindria mil i una històries viscudes en pròpia pell per explicar, que hauria conegut de cara la repressió més cruel i que havia decidit lluitar fins al final pel seu país, cosa que havia fet que ara de la seva finestra pengès una senyera amb quatre barres quan la familia era lluny, i els companys i els amics segurament n'havien marxat molts.
Fins que un matí, a les 7 com cada dia, aquella finestra, la primera de la segona planta va quedar igual que totes les altres i la senyera del seu, del meu i del vostre país va deixar d'onejar per una terra, i amb ella un cor valent, que no vaig arribar a coneixer més enllà de les meves històries.




Fa molt temps que devia aquest relat, potser la llibreta nova, potser els viatges en tren van decidir-me a fer-lo en passar de nou davant la residència.

8 de nov. 2010

Nits que es recorden en secret

Són tants els fils que ens uneixen que ni tan sols ens parem a observar-los, preocupats per aquells que no existeixen i que a grans trets serien invisibles.
Les nits ens apropen i la llum dels migdies en fa fugir a la deseperada, amb un regust estrany als llavis, com aquell que ha menjat el pastís més bo del món i se sent culpable quan se l'ha acabat.
Ens agrada i no estem disposats a renunciar-hi i en la inconsciencia que ens caracteritza tornem altre cop a les nits on tot passa i on tot és possible, sabent que l'endemà tancarem la porta deixant enrere records màgics i sensacions inconfesables a partir d'aquell moment. Amb la promesa d'una llarga i important conversa que mai arribarà abans que la pròxima nit on ens trobarem.