I quin cap de setmana que ens ha vingut a sobre, festa major d'hivern, dates senyalades, eleccions i ensurts que ens han deixat blancs, segurament les festes i les eleccions ens han ajudat a oblidar altres problemes, que amb l'exces d'alcohol ingerit van acabar sortint de totes maneres, hem rigut, i ho hem fet de gust.
em plorat, aixo sense tantes ganes, hem cridat i hem corregut, fins i tot heu fet el mico, i es que aquest cap de setmana ha estat el pitjor i el millor dels ultims mesos, una festa que costara de recordar i al mateix temps d'oblidar.
Han estat quatre dies, un cap de setmana de quatre dies, amb la mateixa gent, amb companys que ja fa temps que s'han convertit en amics, i tot per acabar-ho amanint amb un bon partit de futbol a mitges, però darrere d'aquests bons moments hi ha agut una cosa que ens ha tret el son, que ens ha incomodat, i que ahir va fer que saltes i crides afonica, abraçar-te i felicitar-te, i al cap i a la fi, despres de l'ensurt hem pogut riure, i fer conyes de futurs que per sort no han estat.
Gràcies per no deixar-me sola, en aquests quatre dies, per fer-me costat, per totes les abraçades rebudes que han servit per aguantar-nos de peu, els uns als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada