Pàgines

8 de nov. 2010

Nits que es recorden en secret

Són tants els fils que ens uneixen que ni tan sols ens parem a observar-los, preocupats per aquells que no existeixen i que a grans trets serien invisibles.
Les nits ens apropen i la llum dels migdies en fa fugir a la deseperada, amb un regust estrany als llavis, com aquell que ha menjat el pastís més bo del món i se sent culpable quan se l'ha acabat.
Ens agrada i no estem disposats a renunciar-hi i en la inconsciencia que ens caracteritza tornem altre cop a les nits on tot passa i on tot és possible, sabent que l'endemà tancarem la porta deixant enrere records màgics i sensacions inconfesables a partir d'aquell moment. Amb la promesa d'una llarga i important conversa que mai arribarà abans que la pròxima nit on ens trobarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada