Què passa si no votes?

Reflexions cap a una revolució

Entre les acampades i les mobilitzacions arreu dels diferents pobles i ciutats (que són una mostra de desconentament i a les que dono suport), un gran article a Kaosenlared que porta a la reflexió i que fa qüestonar-se la utilitat d'una acampada que es declara apolítica i que contninua utilitzant un llenguatge sense propietat, potser per la por de ser classificats d'antisistema o gent que pensa? Una acampada que ja té data de caducitat, personalment crec que quan es vol un canvi no hi ha d'haver un final pactat, s'ha de lluitar fins aconseguir el motiu pel qual es lluita. I compte, que no se'm mal interpreti, els dono tot el meu suport a la gent que pot estar a Plça. Catalunya i en el moment que puga anar, estaré allà amb ells participant de les assemblees i de la mobilització, per descomptat donant la meva opinió.

problemes...

Pensava que tornar a una minima rutina m'ajudaria, i avui ja en començo a dubtar, just un dia després les pors tornen a mi, els mal rollos, i el pensar que mai me'n sortiré, davant de tothom és fàcil fer-me la forta, però un cop aquí, sola, on els pensament m'omplen d'onades, es massa complicat, i l'única idea que em ve al cap és que mai estaré bé, sempre tindré una ombra perseguint-me, i sempre em refugiaré en el mateix cercle, en un vici incontrolable que a poc a poc va destrossant-me que ja no em deixa dormir i que s'agreuja quan passa el temps. les ganes de tapar-me sota el llençol i desactivar l'opció de no dormir i de tenir malsons, per poder estar una estona fora del món real, on no sent encaixar enlloc, on tot és recordar-me que no me n'he sortit en més de quatre anys i que no m'en sortiré, on veure que més enllà de com em porti amb el món, sóc incapç de seguir coherentment en la meva vida privada, la més intima, comportar-me amb mi mateixa. Diuen que per afrontar unn problema el primer pas és acceptar que el tens, l'altre definir l'origen d'aquest, doncs bé, els passos estan fets però no hi ha manera de trencar amb el problema, potser perquè l'origen és llunyà? potser perquè vaig fer tard en poder plantar-hi cara i ja no trobo el tren que em pertocava.

En Jona Absolt!

Malgrat la situació conflicitiva en la que ens trobem, on pensar diferent et fa ser un clar objectiu de subjecte polític perillós per al sistema, aquest cop podem alegrar-nos que per fi la raó ha guanyat sobre la (in)justícia d'aquest país, i en Jona i en Toni han pogut sortir absolts de l'acusació de llançar coets contra el Macba durant una manifestació a l0 octubre del 2006, l'acusació es fonamentava en unes imatges de televisió on era gairebé impossible reconeixer a ningú, i la detenció d'en Jona es va produïr una setmana després del fets. En el judici un dels policies va admetre que existeixen els tant criticats fitxers polítics que sempre s'han negat i dels quals nosaltres sempre hem estat convençuts de la seva existència i que tots els que per una banda o altra ens movem estem controlats. El cas del Jona ha comptat amb el suport i la solidaritat de moltes persones i col·lectius, i segurament això pot haver estat una de les causes que el seu cas no hagi quedat en l'anonimat com tants altres encausats que ultimament hi estan havent per motius politics, si comencessim a fer un llistat dels ultims anys, crec que mai podriem repetir-los tots, els més sonats potser: En Franki ( aquell jove acusat d'intentar treure la bandera espanyola de l'ajuntament de Terrassa), en Gerard, acusat d'atemptat a la autoritat per uns fets al Roser de Lleida l'11 de setembre i al cual se li va imposar una condemna mínima, el cas de l'Eudald, per associació il·lícita entre d'altres, els condemnat del 4F, dels quals hem de lamentar la mort de Patrícia Heras, en Jordi, els encausats del Toro del Burc, i com tants altres, per no parlar de multes polítiques, és per això que estem contents que per un cop la sentència hagi fet cas a la raó i en Jona per fi pugui començar a oblidar aquest malson que ha viscut, durant aquests últims anys, però ens agradaria veure com tots els casos repressius per motius polítics tenen el mateix final i els acusats poden defensar-se davant les acusacions policials, perquè ja se sap que la teva paraula no val el mateix que la d'un "agent de l'ordre".

1 de Maig!

Ara ens toca a Nosaltres!