Pàgines

19 d’abr. 2011

olors i colors

- Com ho saps, que estas viva?
- Perquè ho puc olorar.
-I a que fa olor la vida?
-La vida olora a sol, a temps, fa olor de terra i mar, fa olor de matinada, la vida olora al foc que esclafa, a la paella que feia la mare i la truita del pare, aquella que fa sempre que algú ha passat temps fora de casa, a l'asfalt calent de la carretera que passa per davant de casa. La vida olora a les nits, a alcohol i marihuana, a taronges i abraçades, és la olor de les cerveses a les tardes, de les fulles d'un llibre vell o el perfum que em recorda a ell. Si respires fort notaràs la olor de casa, i de l'aigua de la font de la teulada on jugàvem a amagar-nos, també sent l'olor a pintura de tants murals i quadres, i sobretot olora a cafè, amb la que et lleves i te'n vas a dormir, amb la que les converses es fan llargues i sinceres, amb la que de petita despertava i sempre m'ha tranquil·litzat.
-Però les olors sols són records.
- També puc veure els seus colors, com canvien dia a dia. El groc, el tronja, el verd clar i el blau cel, el roig de la força i la passió, el nostre roig, el marró de la terra i un blau fosc que sembla negre però no ho és, hi ha colors inexplicables que mai s'han determinat però jo els puc contemplar i segur que tu també, el color a vell, a nou, a tendre i el color de la sinceritat, el de l'alegria aquell que et fa fer un somriure on se't veuen totes les dents i et fa més bonica que mai, els colors que ens envolten el lila de les nostres banderes, el verd de la festa, i el rosa dels riures malintencionats. Vols dir que això només són records en la meva imaginació si jo els puc sentir?

1 comentari:

  1. Preciós!!!!
    No només són records! N'estic segura.
    Patonassus a cabassus!!!!!

    ResponElimina