control

És com si et perseguissin a totes hores hi ha algú recordan-te el mateix, controlan-te sense amagar-se, amb un somriure malèfic a la cara que no et deixa viure, perquè saps que tots els teus moviments estan controlats, et regiren l'armari i els calaixos per trobar els amagatalls, controlen les escombraries  i la casa despres que hi hagis quedat sola, sabent milimetre per milimentre on estaven les coses abans de marxar, i aquesta manca de llibertat, aquesta necessitat d'aparentar qui no ets i qui no vols ser, per ser acceptada mentre lluites per acceptar-te. Preguntes a totes hores, on has estat amb qui, quanta estona, que heu fet, etc. I si et dic que he estat amb en Patufet, cantant cançons mentre buscavem la col més bonica del camp durant quaranta dies? potser es veritat i no t'ho creus.