Les cançons ens traslladen a llocs que ens han fet viure, llocs que formen part de natres, situacions o persones que ens han marcat i que vulguem o no sempre ens acompanyaran.
Les cançons són la banda sonora de la nostra vida, i encara que passin anys, hi ha cançons, com olors, que et retornen a la infantesa, quan amb quatre anys la mare preparava els seus pastissos de patata dels diumenges, i sonaven a l'equip de música.
Les cançons et fan plorar i et fan riure, però també et fan pensar, més enllà de les seves lletres, pensar en el passat, ens els canvis que has viscut, els girs que has fet fins tornar a escoltar aquella cançó i perquè.
Són moltes les cançons que poden marcar, un musical preparat durant mesos, un concert on no t'atrevies a pujar a l'escenari, aquell petó enmig d'una festa que va canviar de la nit al dia, històries amb amics i excés d'alcohol, aquella vesprada en un terrat on una fada plorava tacant el cel, o aquella gerra d'aigua freda que et va caure en un dia assenyalat.
Les cançons ens acompanyen i ens transporten a llocs màgics que reviuen sota les melodies que teixeixen les seves notes, són les notes d'una vida en un moment concret, són la clau per mantenir en ordre els records.
Hola!!
ResponEliminaHe petat aquí després de visitar el blog de filosofia del Joker i he fet una ullada pel teu blog, i he llegit tmb aquesta última entrada! La veritat esq magradat mol la reflexió sobre les cançons...estic segur q una vida sense música no seria tal com la vivim, ens faltaria alguna cosa, allò q sona mentre passen les imatges pel davant cada cop q recordem quelcom...
En fi... m'aniré passant ;)
seria difícil imaginar la nostra vida sense la banda sonora que l'acompanya
ResponEliminaDoncs dec estar estranyota perquè ara m'ha donat per escoltar jotes valencianes...
ResponElimina