Pàgines

4 de gen. 2011

El contrast de temperatura, en obrir la porta del pis, va provocar-li un calfred que recorregué tot el seu cos, fent-la estremir. va deixar les claus al moble del rebedor i va dirigir-se al menjador amb la intenció d'asseure's al sofà i desconnectar d'un dia massa atrafegat i fastigós, oblidar-se del fred que feia als carrers aquells dies d'hivern, i refugiar-se sota una manta amb la companyia d'una bona pel·lícula, però totes les intencions d'una nit tranquil·la van esfumar-se en veure damunt la taula, la carta que havia arribat aquell matí. Tot i que avui en dia la gent no acostumava a utilitzar ja el paper i la ploma per comunicar-se, encara existia una persona que es negava a passar-se a la fredor de les pantalles, i preferia notar la força de les mans en ratllar el paper, amb la mateixa ploma negra que ella mateixa li havia regalat feia uns anys.
El sobre era d'un color marronós, i hi havia el seu nom escrit en lletres petites i delicades al davant. Feia temps que no en sabia res, i estava preocupada, però de totes maneres no s'atrevia a obrir-la, li feia por, el que aquella carta pogués portar-li, un maldecap més? ja s'havia preocupat prou cops.
Va encendre la televisió i va buscar entre els DVD's que tenia alguna comèdia que aconseguís distreure-la, en va trobar una d'uns joves, i la va posar en el reproductor, mentre esperava que comences va fer-se un te i va agafar un paquet de galetes, va asseure's al sofà amb el comandament, i va deixar-se distreure per una historia banal i estúpida que es desenvolupava en aquella pantalla rectangular. No la va veure acabar, i es despertà a les 4 de la matinada amb mal d'esquena i el menú inicial de la pel·lícula a la pantalla.

Abans d'anar a l'habitació va agafar la carta, i la va ficar dins el calaix de la tauleta de nit, per  no haver de veure-la cada dia com un dit que l'assenyalava, per oblidar que tenia records per oblidar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada