En Pol mirava la patgessa que tenia al seu davant, portava unes plomes grosses al barret taronja i negre, una armilla plena de sanefes brillants i un sac groc ple de caramels que agafava amb unes mans negres guarnides amb immensos anells de pedres brillants de diferents colors. Mirava aquella patgessa que coneixia fil per randa com li costava de fer cas als pares, com s'enfadava la seva mare, les baralles amb la seva germana quan no volien compartir els jocs, i com costava això de deixar de jugar a la consola. Els seus ulls brillants, aquella nit eren més grans que mai, davant la màgia i la sorpresa que brindava descobrir que havia estat observat els 365 dies de l'any, i amb l'esperança que tot i no haver estat tan bo com esperaven, aquella nit en arribar a casa, els patges truquessin a la porta amb un o dos regals per a ell, i sense el famós carbó.
Assentia davant les paraules que aquella ajudant dels Reis Mags li deia, astorat i buscant refugi en les cares dels seus pares, que com ella li recordaven que no sempre havia estat bo.
Després del parlament dels tres reis mags, els patges van començar a pujar en diferents furgonetes i camions plens de regals per tots els nens que ja corrien cap a les seves cases a esperar els patges.
En Pol va quedar-se palplantat al mig de la plaça, recordant la veu i la cara d'aquella patgessa vestida amb robes brillants. Li havia promés sincerament que intentaria portar-se millor i que guardaria tots els secrets, i sabia que aquella noia el vigilaria cada dia de l'any que començava, perquè no era ni més ni menys que la seva tieta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada