Buscant la direcció...

m'ha costat molt, m'ha costat una barbaritat demanar ajuda, i al final ho he fet, però de que m'ha servit? -saps que si em necessites em tens al teu costat- imbecil!!! t'estic dient ara i aquí que et necessito, no que potser demà et necessitaré, que necessito que em fotis un parell d' hòsties que m'ajudis a sortir d'aquesta merda! no necessito paraules boniques ni de consol, estic demanant que algú m'agafi de la mà mentre jo intento sortir-me'n, estic farta de sentir a dir que tinc als pares, suposats amics al costat, i quan els necessites on són perquè fugen?, i aquella persona que tant repeteix que t'estima, que vol estar al teu costat? hòstia, no es fàcil entesos? no ho faig perquè vull, he provat mil maneres, jo sola, buscant diferents especialistes, i no hi ha manera i encara em diuen que tinc un greu problema però apa corre i fuig que em molestes...
si jo tindre el problema de no saber demanar ajuda, però hòstia si quan la demano no serveix de res.....
farta de ser la "rara" aquella a la que senyalen pels passadissos, existeix algun lloc on oblidar els complexes, on esborrar el passat, on trencar amb els problemes? necessito l'adreça!