Dues realitats enfrontades, separades per un vidre transparent que intenta amagar els sentiments.
N'hi ha dues i tu has d'escollir, ara et toca a tu trobar les veritats, distingir la frontera entre els dos mons.
Destriar que és allò vertader en cadascuna, ara és l'hora de fer cas a la raó i no pas al cor, per més que dolgui.
Envoltats de falsedats, hom espera trobar en aquelles persones estimades la sinceritat que ens manca de la resta de la societat, però no sempre és fàcil creure allò que veiem, ni ignorar el que no volem veure, avesats a reflexionar sobre la conducta humana i ser crítics amb l'entorn.
Potser per això és tan difícil creure el que la persona que més t'estimes t'està dient, encara que ho faci amb tot el seu cor, encara que sigui el més sincer de la teva realitat.
Una reflexió que porta a pensar-hi més, sifícil destriar, i valentia per acceptar...sort!
ResponElimina