Inseguretat

els dos peus sobre l'abisme, delaten desesperació, un pas que porta al buit; inseguretat que desborda davant el desconeixement del propi futur.
Potser al setmana passada fos l'última en que vaig poder parlar de tot, potser el mes que ve ja no torni a veure el que tant m'estimo, potser d'aquí dos dies ja no sigui capaç d'aguantar la inseguretat de ser sobre l'abisme.
És realment estranya la ignorància cap a nosaltres mateixos, el no saber que som, que serem, o en quin món viurem, dintre la gran diversitat de mons existents en un mateix planeta, cada nit pots ser en un món completament diferent. Cada nit tenim l'oportunitat de viure allò que voldríem, potser moltes nits desaprofitem oportunitats d'or i no ens n'adonem, qui sap, només són interrogants que ens planteja a cada pas la nostra existència.

Realment coneixem tot el que creiem?