Pàgines

5 d’abr. 2009

vertader pànic

Per què el record sempre em porta a la mateixa fi?
Aquell sensació angoixant de falta d'aire , aquell mareig i notar com no sóc més que una cosa invisible i inapreciable, que el meu cos és alie a mi...no em correspon...

Notar com les veus són llunyanes i que la realitat és lluny, notar com me'n vull anar, aquelles ganes de fer-me mal ,de no notar aquest dolor psicologic substituint-lo per un de fisic que no em torni boja.

Aquelles ganes de mrxar i aquella por que m'imobilitza i em fa tremolar, vertader pànic!

1 comentari:

  1. Benvinguda al blog, Maria...He anat a llegir els teus post arxivats sota el lema educació...entenc molt més del que podries pensar... A mi també m'assenyalaven, per grassoneta, i els profes per mandrosa, i mira per on, he arribat més lluny del que ells pensaven en massa... Ànims i endavant, preciosa, ara ja sabem on som les dues, oi?

    ResponElimina