Vacances

Les vacances em deprimeixen, pot sonar impossible, però cada cop que ariba setmana santa, nadal, l'estiu, els meus ànims van de cop a terra. Els dos primers dies l'agraeixo moltissim aquest descans després del ritme frenètic que porto a la vida diària, però quan arriba el tercer sense sortir d'aquesta casa, o amb els pares tot el dia a sobre meu, sense ningú amb qui sortir se m'envà tot al terra, no tinc més a fer que pensar, pensar i escriure, pensar i deprimir-me, perquè estic sola, encara que el dia a dia el passi envoltada de gent, encara que conegui a centenars de persones. Estic sola, i ningú se'n recorda de la meva existència fins que els interessa per alguna cosa en concret, em sento utilitzada, ignorada, sóc com una joguina dels nens petits, m'utilitzen quan convé i despres m'obliden en algun racó on ningú hi mira...
no aguanto les vacances son una presó de la qual és impossible escapar-ne, podria sortir a donar una volta, si no em fes por sortir de casa... podria quedar amb companys o amics, si en tingués, podria...fer mils de coses si fos una "adolescent" normal, però hi ha una malaltia que es diu originalitat, i es quan algú es diferent de la resta, quan algú no segueix el patró marcat, i provoca l'aïllament, la exclusió de la societat, la soledat.