Parlar escrivint.

Voldria escriure, sense parar, com abans, que em sortissin les paraules sense ni tan sols passar-les per cap filtre, buidar la ment i poder dormir després de vomitar lletres.

Tants cops tinc ganes de parlar, d'escriure mil i una histories, tinc ganes de tornar a fer el que feia, de tornar a ser jo, però no se com ho he de fer, ni tan sols si ho puc fer.

M'agradaria parlar escrivint com ho feia fa temps, que els dits es moguessin suaument sobre el teclat, volant sense gairebé tocar les tecles, els meus ulls fixes en la pantalla, concentrats en llegir el que el meu cervell dicta, perquè ni tan sols jo sé quina és la següent paraula d'aquest escrit. Surten soles, s'escriuen elles mateixes, tenen vida i jo no sóc més que dues mans que les escriuen, ni tan sols faig l'esforç d'ordenar-les, per això molts cops surten inconnexes, soles, com illes, sense cap relació, i parlen a la seva manera, perquè les paraules son lliures, també saben parlar, no sempre estan a la disposició dels homes, de tant en tant, hi ha humans esclavitzats per les paraules, lligats a una cadena que molts cops ofega, però molts cops aguanta, quan estàs a punt de caure, quan voldries llançar-te al buit, i pensar, pensar en l'aire que et talla la cara, pensar en les imatges, com passen corrent, en com la llum pot fer coses tan belles, i tan meravelloses, i d'altres tan horripilants, de com els homes que ho volem controlar tot, som tan incontrolables, contradictoris, perillosos en el caos, i en l'ordre. No hi ha ordre que pugui controlar cap animal, un animal tindrà ànsies de ser lliure, i entre quatre parets morirà pres de les pors, de l'aïllament, del sense-sentit. Ser lliure significa no tenir barreres, no tenir pors, desfer-se de totes aquelles cadenes més o menys tangibles que tots arrosseguem, tenir la força de voluntat per tallar-les, no, no són impossibles, tenim la capacitat de raonar, de decidir, només ne'm de ser conscients, quan aprenem que al decisió és nostra i només nostra, individual, llavors serem lliures, quan puguem trencar amb l'establert per propia voluntat, res va ser dictat, tot va estar lliurat a l'atzar, les coses podien haver anat diferents, podrien no existir els governs, podria no existir la llei, o fins i tot les paraules, l'evolució ha estat un joc d'atzar massa macabre.