Disculpes amb confiança

Us dec una disculpa , heu volgut estimar-me, compartir-ho tot amb mi, i jo us he continuat amagant un secret molt valuós, no he sapigut trobar les persones en qui havia de confiar i valtres que m'ho vau donar tot, que vau estar i encara continueu al meu costat que heu demostrat que de veres m'heu fet un racó , no he sapigut ser sincera i correspondre a tot allò que m'heu donat.
heu passat mesos al meu costat, fins i tot anys, hem conviscut dies i dies, i jo he fet les mil i una per continuar tapant tot això que no ho sapiguesiu em feia vergonya a mi mateixa demostrar-vos que no era qui aparentava, demostrar-vos que jo també tenia debilitats.
Ara m'adone que la vaig cagar, vaig confiar en persones a les que no devia, i ara ho pateixo, ara m'he trobat com els pocs que o saben fugen de mi o se n'enfoten, suposo que algun es deu pensar que a partir de fer-me sentir malament aconseguira que pari... si jo pogues ja ho hauria deixat i no continuaria amb tota aquesta merda, però sóc incapaç jo sola de sortirme'n i menys continuant aquí on sóc. algun dia us ho hauré d'explicar, ara només vull demanar-vos perdó per no haver-ho fet quan calia, potser entendreu moltes coses, potser no, d'una manera o altra aquesta manca de confiança que vaig tenir va fer que moltes coses no funcionesin, que hi haguesin nits en les que generava discussions, va fer avançar molts finals que ara em fan vergonya, perque vaig deixar escapar persones meravelloses, i en canvi vaig confiar en gent que jo pensava que m'ajudarien que serien aquells k no em fallarien i ha estat just al reves.


Sou de les persones que més he estimat mai, i que ocupeu un racó molt gran del meu amor, i no només les fotografies que queden eternes a l'habitació com si encara fossiu aqui rient, parlant-me amb tota la naturalitat que ho feieu quan ens vam estimar, jo ho continue fent.



Amb amor, un estel.