Pàgines

17 de maig 2010

Crec en un poble ple de força

Hi ha una immobilitat en aquest país preocupant, la gent ha optat per callar i acatar, -estem en crisi- sembla que amb això en tinguin prou com per deixar que fagin i desfagin a gust aquests que a base de mentir i especular han aconseguit una butaca i portar-nos on som ara.

Ara es quan naltres hem de mourens i no deixar que cotninuen trepitjant-nos com han estat fent, però es veu que tothom té massa por al cos per cridar contra el patró que els fot fora sense escrupols, deixant-los amb el cul a l'aire pagant-los 20 dies per any treballat, i encara els hi donem les gracies, amb retallades que no acontenten a ningú menys aquells que ja estaven contents, sempre beneficiant un sistema capitalista que cada cop aguditza més les diferencies de classe ja creades, i tothom acatant aquestes mesures, aquestes discriminacions, sense pensar ni tan sols en plantejar-se alternatives, perque sempre s'ha dit que tot allò que no fos el que els "senyorets" ens deien estava malament, i tot i que ara tinguem la mostra que ells tampoc són bons, tenim al tendencia etnocentrista de pensar que altres formes de viure que no siguin les que estem acostumats només poden ser dolentes i perjudicals per a nosatres, encara que estiguem malvivint, sense arribar a final de més, tenint cada dia serveis més precaris, amb encariments dels preus constants, encara que ens diguin que la solució només passa per pagar més impostos, consumir més, i que retallin sous, no ens adonem ni de les incoherencies d'aquest sistema.

Ara és l'hora de sortir als carrers i cridar, de no deixar-nos trepitjar, de demostrar que som un poble, i que tenim força per poder canviar, que el poder el tenim naltres i no quatre arreplegats que seuen tranquilament envoltats de luxes i que quan miren el carrer només veuen vots i diners passejant. Hem de demostrar-los que som persones i que tenim el poder de pensar, que per més por i més desconeixement que ens vulguin inculcar, som forts i tenim vies.
Potser sóc massa il·lusa i pense en coses impossibles, però crec que és possible, crec que tenim la força necessaria per plantar cara, per ser rebels i trencar les cadenes de l'estat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada