Estirar del fil

" Et trobo a faltar. Tinc ganes de veure't."

Havia escrit aquell missatge centenars de vegades els ultims dies, però mai l'havia enviat, no tenia el valor de ser sincera amb ella mateixa, i dir-li d'una vegada la veritat; que n'estava enamorada.

No tenia por a la resposta, ja la sabia, ell estava enamorat d'una altra noia, del que realment tenia por, era de perdre'l, i de no poder confiar mai més amb ell.

Havia pogut despullar-se davant d'ell i no amagar-se, ell la coneixia prou bé, l'entenia, podien passar-se hores parlant en un bar, passejant, no costava allargar les seves converses com un fil que anava canviant de color amb les hores, però sempre quedava aquell tema, el dels sentiments profunds, que mai sortia. Quan tocava aquell color els dos estiraven ràpid per no haver-ne de parlar, i amb mentides piadoses saltaven la proba que se'ls tornaria a presentar al cap d'una estona. Totes les converses derivaven el mateix tema.

A poc a poc, les converses van deixar de ser llargues, els cafes es feien eterns, quan no sabien que dir-se. Així van anar deixant de veure's, per intercanviar quatre paraules per correu electronic, on era més fàcil mentir i on no havien d'inventar cares de despreocupació.

Les tecnologies havien substituit l'amistat per un intercanvi forçat de paraules amables.