Qui sóc jo?

Alguns diuen que sóc un numero, una fotografia, un nom en una llista, i no vull ser res de tot això no vull formar part d’un gran grup anònim, ni sentir-me ignorada, no vull que em tapin la boca mentre tingui els ulls oberts, no vull que m’anul·lin, vull ser una persona amb tot el que això comporta, sentiments, pensaments, un físic que embolcalla tot això, molt més del que es pot veure i sentir. sóc diferent, m’agrada ser diferent, tots som diferents, no vull ser el clon de la resta d’humans vull ser jo i sentir-me jo, decidir sobre mi mateixa, no és fàcil reivindicar la diferencia, tots ho som però ningú ho vol demostrar, jo si que ho vull demostrar!

Soc un esser humà, físicament sóc com la resta d’humans amb els meus trets característics però tinc dues mans, dues cames un cos, un cap, cadascun dels meus òrgans, no varia gaire.

Explicar com soc psicològicament ja és més difícil la meva manera de pensar, els meus sentiments, la forma com encaro les coses, tot això és el que més em defineix i alhora allò que més em costa d’expressar amb sinceritat, diria que ni jo mateixa em conec psicològicament, una de les coses que tinc clares és que sóc molt poruga, però no em fa por una aranya o la foscor, un dels meus grans temors és la soledat, l’altre la ignorància, i el que m’intriga més i a la vegada mai el vull observar és el futur aquest que em trobo cada dia, potser per això mai penso en el demà, sempre visc avui i el que vingui demà..ja m’ho trobaré.

Sóc molt tímida encara que no ho sembli, molt dèbil per molt que no ho vullga demostrar, sóc hipòcrita amb mi mateixa, sempre he volgut fer-me creure que era una altra persona i m’adonava que realment no era com jo m’ho inventava, m’agrada la gent, tinc impulsos, ideals, m’agrada lluitar per tot això , una forma fàcil amb la que tothom em titllaria de boja seria dir: vull canviar el món, doncs si, és un somni que sé que no podré fer però confio que a poc a poc anirà canviant i vull ajudar a aquest canvi, començant per canviar el meu entorn,si ho aconseguís ja hauria fet molt. No se quina és la mania de la gent en dir que sóc madura, no m’hi considero, si que no trobo gent de la meva edat que pensi com jo, que s’interessi pel mateix, si que la majoria dels meus amics em treuen dos anys de mitjana i que? Per això he de ser madura, he viscut coses que m’han fet créixer de cop, i no penseu que és genial, sento aquella enveja cap a la gent de la meva edat que ara comencen a despertar del somni on han viscut fins i ara , i del qual jo..per desgracia, fa molts anys que vaig sortir-ne cridant, em vaig despertar suada i amb aquell mal gust de boca que et deixen els pitjors malsons, aquest somni anomenat innocència jo noel vaig arribar a tenir complert, i la llàstima és que un cop en despertes ja no el pots tornar a tenir.