Pàgines

31 de març 2009

Amistat eterna, recordes?

Ahir em vaig espantar molt, per un moment vaig pensar que no tornaria a veure't mai més, que no podria tornar a parlar amb tu, explicar-te anecdotes curioses, a llegir els teus preciosos poemes( tot i que això si que dubto poder-ho tornar a fer tot i que m'encantaria) escoltar que es de la teva vida, discutir per foteses, corretgir textos conjuntament rient d'errades absurdes, passejar per Barcelona per carrers desconeguts tant per tu com per a mi, descobrir cafès màgics on amaguen quadres magnífics... els meus ulls es van omplir de llàgrimes i el meu cor va bategar més fort que mai volent arribar allà on fossis per desmentir aquells pensaments que em passaven pel cap.

Fa dos mesos que no sé res de tu i em preocupa, ahir vaig preguntar per tu i abans de dir-me que has abandonat la vida que portaves fins llavors, pel meu cap van passar totes les possibilitats que podien haver-hi, fins i tot la pitjor, però es que després de com et vaig notar l'últim cop... avui he trucat a casa teva, la teva mare m'ha dit que t'avisarà, ha estat l'últim recurs despres d'haverte enviat misatges al correu, al mòbil, d'haver preguntat per tu a tothom qui et pot coneixer, i de no obtenir cap resposta.
Saps que has esdevingut una persona molt important en la meva història, que m'has acompanyat en molts moments, que em passat moltes coses junts, tot i que tu pensis que estàs sol, que jo també t'he fallat, vull que sapigues que és mentida, l'última conversa que varem tenir vaig ser el més sincera possible per no fallarte, saps que no m'agrada dir mentides, i menys a persones a les que estime tant com a tu, tot i que no fos com tu volies...
m'agradaria dir-te molt més del que escric aquí, per si de cas se't acudeix passar-te i llegir que és el que em passa pel cap.
Ara mateix, pel cap em passa el record d'un poema: Fujo, aquell somni que vas pensar que mai es compliria, em sembla que l'has acomplert, has fugit, però em sap greu, no puc deixar-te marxar sense abans parlar amb tu. Amistat eterna, recordes?

Una amiga que no t'oblidarà i que està preocupada per tu.
t'estime

1 comentari:

  1. El text és preciós, reflexa a la perfecció el que podriem anomenar "amistat verdadera", espero que estiguis bé, ja que, fa bastant temps, diria jo, que no parlem d'aquestes coses tot i poden-ho fer cada dia...
    un petó molt fort!

    Pau

    ResponElimina