Xoc sèptic. I tot seguit venen les preguntes: què és això? perquè és provocat? perquè li ha passat a ell? PER QUÈ ell?
És com si t'arranquessin una part de tu, com si encara el notessis allà, viu, però saps que ja no hi és, que ha desaparegut.
Va entrar com aquell qui res, tothom deia que estava sonat, però jo no ho creia, jo veia en ell un home savi, intel·ligent, aquell home amagava una gran saviesa, una gran ànima, que alguns vam poder apreciar i gaudir.
Pensava que, com altres, aquell home passaria per la meva vida un any deixant en mi, simplement, aquells coneixements que s'havia proposat deixar en tots naltres, però no, en mi va deixar alguna cosa més, una passió desperta, un motiu per seguir endavant, em va donar esperança, il·lusió, com molt pocs.
Avui, tothom deia, s'ha mort..., però no un professor, no és un nom més, era un home al que li dec molt, era un home al que m'estimava, una persona molt especial, difícil d'oblidar. Algú que em va ensenyar la passió per allò invisible als ulls, aquell qui em va demostrar el joc apasionant de la natura, qui m'obligava a esforçar-me, a lluitar, a demostrar cada dia del que era capaç, perquè confiava en mi d'una manera diferent de la resta. Em va ensenyar que jo podia fer molt més del que volia creure.
No era sols un professor, era una gran persona.
Va entrar com aquell qui res, tothom deia que estava sonat, però jo no ho creia, jo veia en ell un home savi, intel·ligent, aquell home amagava una gran saviesa, una gran ànima, que alguns vam poder apreciar i gaudir.
Pensava que, com altres, aquell home passaria per la meva vida un any deixant en mi, simplement, aquells coneixements que s'havia proposat deixar en tots naltres, però no, en mi va deixar alguna cosa més, una passió desperta, un motiu per seguir endavant, em va donar esperança, il·lusió, com molt pocs.
Avui, tothom deia, s'ha mort..., però no un professor, no és un nom més, era un home al que li dec molt, era un home al que m'estimava, una persona molt especial, difícil d'oblidar. Algú que em va ensenyar la passió per allò invisible als ulls, aquell qui em va demostrar el joc apasionant de la natura, qui m'obligava a esforçar-me, a lluitar, a demostrar cada dia del que era capaç, perquè confiava en mi d'una manera diferent de la resta. Em va ensenyar que jo podia fer molt més del que volia creure.
No era sols un professor, era una gran persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada