Estudiants, no màquines!

Per qüestions mèdiques he gaudit d'un extrany parentesis en la meva vida, he tingut una setmana en la que a l'únic que em podia dedicar era a fer sudokus i a passejar-me pels passadisos de l'hospital, i ara al tornar a la rutina em sento com una especie extranya, com si el món hagues girat molt més que una setmana, es estrany lo ràpid que passa el temps i nosaltres no ens n'adonem. Ara al tornar a la rutina m'exigeigen tot allò que no he pogut fer durant la setmana passada i la feina d'aquesta, si ja de normal no tinc temps per a fer les meves coses, ara serà més insoportable, peò espero només siga una setmana sinó dubto que aguanti. Una de les coses que més ràbia em fa del sistema educatiu és que s'obliden que treballen amb persones, ens tracten de màquines com si haguessim de donar un rendiment establert, com si no poguessim tenir problemes o contratemps, copm si no fossim humans, i per desgracia ho som i molts ops no arribem a tot allòq ue ens demanen, que passa llavors? que simplement et diuen has suspes,tot i que tens tots els exàmens aprovats, per o haver entregat el dossier de la unitat 5 .
No m'extranya que tanta gent abandoni despres d'acabar la ESO, fins i tot jo m'ho he arribat a plantejar, però malgrat tot continuem estudiant i explotant tant com podem el nostre petit cervell saturat d'informació.