Pàgines

28 d’oct. 2010

Paraules

Converses fins les dues, i jocs de paraules que deixen traslladar-se allà on desitgem, sentiments estranys, i situacions desconegudes fins al moment, tot serà que encara ens queden moltes sorpreses per trobar, i aquesta només n'és una, que per sort puc obrir acompanyada...

Potser somio, o volo, però que bonic pot ser somniar a ser lliure, a ser allò que volem ser, encara que només siguin somnis, per un moment poden convertir-se en realitats en el nostre món, aquest món on les paraules traïdores no en permeten dir tot allò que volem dir. Les coneixem totes, les paraules, però a voltes no tenim el coratge per pronunciar-les, per admetre el significat sense pors ni vergonyes, som sincers, però callem veritats.
I després les escrivim en relats anònims farcits de sentiments que formen un col·lapse, compensant així la manca d'aquestes en la vida real, aquella que queda fora dels somnis.

26 d’oct. 2010

Hi han moments on perds les ganes d'escriure de parlar, de fer res, fins i tot sortir de casa, i et preguntes que hi ha, que hi ha d'important que et tregui les ganes de ser, de fer, de pensar, potser una amistat, una persona considerada especial, o tu mateix, quan perds el nord i necessites fugir de tot.

22 d’oct. 2010

Porto dies que no em deixa publicar, així que ho intento amb aquest missatge.
I aprofito per donar les gracies a la Filadora, aviam si aquest cop em deixa publicar-ho! Estic contenta que t'agradi llegir-me i que sapigues que a mi m'encanta poder passar a llegir el teu blog, de veres!

doncs res, aviam si quan tingui una mica de temps, i em deixi, puc pujar una entrada amb més contingut!

6 d’oct. 2010

les novel·les fa massa temps que són veritat

Aviat ja no es podrà ni escriure sense que un ull atent revisi paraula per paraula allò que hom pot dir o pensar, no us recorda res?

Despres dels fets del 29 de setembre a la vaga general, la tercera tinent d'alcalde de Barcelona, Assumpta Escarp, que també és la responsable de Prevenció de Barcelona, va demanar públicament que la fiscalia intervingues i fes tancar pàgines de contrainformació, fent apunt especial a la pagina web de kaosenlared.net, però darrere aquesta, ara també venen indymedia, la Haine i fins i tot la pàgina web d'Alerta Solidaria que es dedica a fer un seguiment dels casos repressius per raons polítiques al nostre país.
La raó que dona l'ajuntament de Barcelona per a fer aquesta petició, és "l'apologia de la violència" que presumptament fan aquestes pàgines. El cert és que aquestes pàgines són portals on se'ls ofereix veu als moviments socials que normalment, per no dir sempre, tenen silenciada ens els mitjans de comunicació de masses que deixen veure una submissió total a l'estat i una criminalització de qualsevol fet que qüestioni l'actual sistema capitalista i la societat en que vivim.

Realment, he quedat bastant parada, pensava que ja no arribariem a aquests extrems, però reconec que tenia massa bona fe, desprès de veure les reaccions els dies posteriors a la vaga, ens ho haviem d'imaginar. L'estrany és que encara es preguntin perquè la gent va reaccionar amb aldarulls en una vaga general, amb un context de crisi i precarietat com el que estem vivint, poser és que no se senten escoltats, no?

4 d’oct. 2010

Viure

Juga
crida
corre
riu
atrapa'm
escolta
canta
salta
atreveix-te
gaudeix
balla
menja
observa
diverteix-te

arrisca't a viure.

I aprendràs a volar en menys temps del que imagines. Els móns que podràs veure quan descobreixis que si tu vols, només si ho acceptes, seràs lliure i podràs gaudir de la llibertat.

3 d’oct. 2010

Avi, per tu

He de reconèixer que estic cagada. cada cop que et veig estirat en aquell llit, quan et costa respirar, fem broma i ric, parlem d'edificis, de si he anat a la vaga, em preguntes que em fet com si volguessis formar-ne part comparant-me amb la mare, dels nens o de que jo tindré un ordinador més maco que els que et rodegen i calculen el teu pols...
tots riem mentre esperem a la sala que surti el que hi ha amb tu, tots esperem veure't i estem impacients amb la poca estona que tenim, però tots tenim unes ganes boges de plorar, i tots ho fem quan els altres no ens veuen. Tu tens por, però no et creguis que et l'únic no senyor! Que ens has ben espantat a tots, amb la teva tossuderia dels nassos, mai més em creure que et costa fer la digestió, o que estàs incòmode, ja no ens creurem que els dolors, ja et passaran! Que deu ni do amb aquest cop! si no hagués estat de la mare...

Però saps que t'estimem molt, i que esperem que ens donguis molts més ensurts, i que vegis com el Pol es converteix en "futbolista", o com natres pugem als escenaris, que vegis com creix la Mireia i com cada dia és més presumida, que si no no et deixarem en pau!

que et queden moltes batalles per explicar-me, i vull que ho facis a casa, assegut a la teva cadira, mirant per la finestra i rient, dient-me Senyora Maria quan em vegis entrar per la porta com sempre.

T'estime.