tag:blogger.com,1999:blog-11013323599145900662024-03-14T13:56:36.324+01:00Vull volar fins a la lluna i jugar amb els estelsStelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.comBlogger128125tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-66321608713107919302013-04-11T15:42:00.001+02:002013-04-11T15:42:14.802+02:00Guillem Agulló, Ni Oblit Ni Perdó!<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">L'11
d'abril d'ara farà 20 anys, un noi era assassinat a mans d'un grup
feixista, provinent d'un barri valencià.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Tenia
18 anys i era de la localitat de Burjassot, volia passar les vacances
de pasqua a Montanejos, un poble de l'Alt Millar, amb els seus amics.
Però aquelles vacances es van convertir en un final.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Es</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">deia</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Guillem</b></span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>
</b></span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Agulló</b></span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">era</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">militant</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">de</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">l</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">'</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">organització</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">juvenil</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Maulets</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">,
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">de</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">l</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">'</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">organització</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">antirracista</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">,
</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Sharp</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Un
grup d'extrema dreta, “els de Marxalenes”, liderat per Pedro
Cuevas qui aquella nit anava amb 4 joves més de la mateixa
ideologia, es va tirar a sobre de la colla d'amics, per un pedaç que
Guillem duia cosit al braç on posava “Nazis Fora”. Aquella
matinada Guillem va ser apallissat i assassinat per uns intolerants
feixistes que no accepten que les persones diguen el que pensen.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Li
van llevar la vida i a tots nosaltres ens van llevar un company i un
amic.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Dos
dels seus companys també van ser ferits, però a Guillem li van
clavar una navalla, que el va tocar de mort.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Avui,
20 anys després d'aquell 11 d'abril de 1993, tornem a fer memòria
perquè el record de Guillem, està en tots nosaltres, i el seu
assassí no ha pagat pel que va fer.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Pedro
Cuevas, l'únic detingut per l'agressió i autor material dels fets,
va ser condemnat a 14 anys en un judici l'any 1995, però tan sols va
complir 4 anys de presó (del 1995-1998).</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Anys
després el 2007 es presentava com a cap de llista per grup d'Alianza
Nacional a Chiva.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">No
és un cas aïllat, el de Guillem, molts altres també han mort per
personatges d'extrema dreta, però la societat tendeix a oblidar
ràpid aquests casos, o a confondre'ls amb baralles entre bandes
davant la informació distorsionada dels mitjans.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquest
va ser un assassinat polític, per unes idees i esque, encara avui,
no es pot ni parlar ni pensar lliurement.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I
és que, avui més que mai, tornen a sorgir comportament feixistes
arreu del país, fomentant l'odi i la discriminació, en un moment de
desestabilització com l'actual, on sembla que aquest sentiment de
rebuig, i de superioritat envers la resta guanyi al sentit comú i
l'ajuda mutua, al treball solidari i cooperatiu. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I
per això, Guillem Agulló continua viu ens tots nosaltres, com totes
les altres víctimes de la intolerància, en la lluita diària per
una societat justa i lliure, on tothom tingui el mateix dret a viure!</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">------------</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Fa temps que no s'activa aquest blog, es cert, però un dia com avui m'obliga a recuperar aquest escrit fet fa 5 anys, quan en feia 15 de l'assassinat de Guillem. </span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Van voler silenciar uns quants, i en som més, molts més!</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La memòria és la força que ens empeny a continuar la lluita! Per Guillem, per Pedró, per Carlos,per tants altres... ni un pas enrere contra el feixisme!</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>20 anys després la lluita continua!</b></div>
Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-4763200747155904272013-02-17T21:12:00.002+01:002013-02-17T21:12:17.796+01:00Un clic<div style="text-align: justify;">
Potser tothom té el seu moment de canvi, potser hi ha un clic. Com un interruptor, que defineix la diferència, que marca la personalitat a foc per sempre més. </div>
<div style="text-align: justify;">
Ens mostra el camí, el futur, per més incert o repulsiu que ens pugui semblar. Ens mostra com haurem de caminar, mai el destí.</div>
<div style="text-align: justify;">
I segurament, et dona la seguretat de saber com ets, de poder-te conèixer i actuar dins les teves possibilitats Et dona les eines per acceptar les mancances sense patir, sense culpar-se, i establir-te com a persona dins el mar inestable d'una societat convulsa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tots tenim el nostre clic, no sempre igual, potser en tenim més d'un. Sempre hi ha oportunitats de canvi, i això queda en els racons dels calaixos, de la motxilla, sempre queden les claus per obrir una porta diferent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-68670919009553941532012-12-17T20:26:00.000+01:002012-12-17T20:32:36.586+01:00Escapades<div style="text-align: justify;">
Una aturada a mitja escapada, un cafè en el poble que m'havia d'haver acollit.</div>
<div style="text-align: justify;">
Camins que acaben creuant-se entre la realitat i l'oasis que hem creat, fugint d'una rutina que no és dolenta, però és rutina.</div>
<div style="text-align: justify;">
Temps preciós que esgarrapem a aquesta monotonia per omplir-la de detalls plens d'amor, de carícies de paraules dolces i tendresa per les que ens deixem envoltar i teixeixen les cortines que creen l'espai de seguretat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Petites reflexions que donen per fer a mig viatge, amb un cafè en les mans i la llibreta de sempre, que ansia ser omplerta de gargots i esborranys, que s'alimenta de petits detalls diaris.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests petits moments, per mi, sola, en un poble on no em coneixen, mentre el cotxe es refreda perquè m'he quedat sense anticongelant abans de la sortida i ara toca esperar una estona per omplir-lo.<br />
Te enviat un missatge avisant-te i ja deus estar rient, t'imagino. Sempre em passen a mi aquestes coses, tu sempre arribes bé o no arribes, però mai et quedes a mitges.<br />
<br />
Avui no plou, crec que és el primer dia que tindrem sol, i l'aprofitarem fins a l'ultim raig que ens il·lumini, passejant, o simplement deixant que ens banyi amb la seva claror.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estic en un poble petit, el bar mig buit, amb quatre veïns que miren la televisió i enceten conversa sobre el tema del dia, no puc evitar com m'haguera agradat acabar vivint ací, llàstima, però les coses van com van i potser no havíem de canviar tant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Toca continuar el viatge, fins a la meva parada, fins trobar-te i pensar que no tenim obligacions, que podem contemplar la immensitat del nostre paisatge des de l'altura solitària, que podem omplir el dinar de paraules, d'experiències de petits detalls per compartir que fan tan grans les nostres escapades.</div>
Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-90735522973211335932012-08-18T23:10:00.001+02:002012-08-18T23:10:25.082+02:00Déjà vu<div>
quantes mans diferents, han passejat pels mateixos camins, quans cops el teu cabell m'ha cobert del fred, quans cops hem cridat, hem rigut i hem plorat en companyia, i rere tots aquest records les persones van canviant, la distancia es fa patent amb els anys, que suprimeixen converses per missatges de cortesia, per recordar que durant una temporada es van compartir colze a colze, pots recordar aquells besos provocants, aquelles mirades amb segones, aquelles paraules no dites.</div>
<br />
<div>
</div>
<br />
<div>
Són moltes les histories repetides que dia a dia evolucionen cap al mateix final.</div>
Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-24783944728774613122012-08-18T23:04:00.002+02:002012-08-18T23:04:49.486+02:00la línia del béa l'elena sempre li havien explicat que les coses o estaven bé o estaven malament, hi havia normes i adults que les posaven, i quan feies les coses bé guanyaves, cinc minuts al parc, un diumenge a la platja amb els pares, un somriure de la mare.<br />
I va arribar el dia en que els premis no existien, i la línia del bé i del mal ja no tenia el sentit marcat que fins aleshores li havia donat la seguretat d'actuar. Ara els plantejaments eren complexos, no tot es resumia a dir Si us plau, Bon dia i gràcies. no tot quedava en menjar el peix. la linia del bé i del mal es difuminava d'una forma abismal, provocant-li un mareig d'incertesa intens.<br />
Llavors va tocar dibuixar la seva pròpia línia, una línia que marcava el bé amb la recerca de la justícia, amb la igualtat i la llibertat, amb no fer mal de manera gratuita o per interessos propis, amb la cooperació i la solidaritat, on existia el perdó i el premi només consistia en tenir la consciencia tranquil·la i treballar coherentment.Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-74654057587934066002012-05-23T23:42:00.002+02:002012-05-23T23:44:46.527+02:00desorganitzadament...<div style="text-align: justify;">
Si està bé, ja toca escriure alguna coseta, simplement per demostrar que no et tinc abandonat, penso molt en moltes idees per escriure, em falta posar-m'hi i es que tot i tenir temps, cada dia em costa més furgar dins el cap per organitzar les idees i plasmar-les. </div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè últimament ben poques coses estan organitzades, només cal sortir al carrer. I ja no parlem si encens la caixa dels disbarats, hi pots trobar de tot i més, i cada dia sembla que es superin els uns als altres. </div>
<div style="text-align: justify;">
Així que no sóc l'única que esta una mica esverada, tots els que tenen una mínima consciencia tampoc ja saben que s'ha de fer, perquè ens trobem immersos en un món de disbarats, com el joc que feiem de petits, -per aquí m'han preguntat que com podem sortir de la crisi. i per aquí m'han respost que donant més diners als bancs! i reiem, perquè de petits les preguntes eren com fer els deures i el disbarat era amb els peus. fins i tot ara, amb els peus ho faríen millor!</div>
<div style="text-align: justify;">
Però sembla que amb tot, la gent desperta, i cada dia hi ah més gent interessada en el que passa al nostre país, o al món, converses que fins ara t'aïllaven per massa avorrides, ara les sents a tot arreu, fins i tot anant de festa, la prima de risc, l'euro, la unió europea, i la gent que fins ara deia, això es feina dels polítics, pren consciencia, que no, que el que ens afecta a nosaltres també es feina nostra, i que els polítics no faran res per ajudar-nos ( les butaques son massa còmodes per estar despert!) </div>
<div style="text-align: justify;">
Així que a poc a poc, entre la desorganització i el caos sembrat, broten fulles noves que donen esperança, i tranquils que tornen temps de sortir al carrer, i defensar els colors de la primavera i de la terra, d'aquesta terra que plora de tanta destrucció i mediocritat!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-38354993626897031572012-03-09T13:35:00.003+01:002012-03-09T13:35:39.067+01:00Reaccions i conseqüències<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Segurament no ha estat la millor solució, la millor sortida però és la que vas triar sense pensar, la que per un cop no vas pensar, i et vas deixar endur pels sentiments del moment, per la ràbia i la tristesa que et van deixar paralitzada, i ara, tornes a recordar que pots moure't, no has perdut ni la por, ni la ràbia, ni la tristesa, però has après a viure amb elles, a viure amb la impotència de no poder quedar-te al llit aquell dia 9. I comences a moure primer el dit index, el braç, i més tard ja mous les cames, i recordes que abans caminaves, però encara et costa mantenir-te de peus, a poc a poc, van repetinte, i a tu se't fa l'eternitat, l'eternitat que aquestes quatre parets indesitjables et retenen, més els murs del teu cervell, que impedeixen els teus passos més enllà de la porta quan veus la resta corrent, abraçant-se, fins i tot somriuen sincerament, sense ni un deix de tristesa en la mirada.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja n'hi ha prou de pensar que hauria passat si aquell dia no haguessis agafat el telefon, o ni tan sols t'haguessis despertat, el passat ja no canviarà, i ara ja només queda el que vindrà.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Et repeteixen constantment que també ho faràs, i tu vols creure-t'ho encara que no ho aconsegueixes, però ho veus tan difícil, tornar a fer la vida que feies, conviure amb la por per sempre més, es un preu molt car, per només viure. però ho faràs, segur que ho faràs, no et queda una altra, i ho necessites, tornar a la "normalitat" en tu, el món esta lluitant al carrer, i tu estàs lliurant una de les batalles més dures que has viscut, però lluites, perquè no pots fer una altra cosa, la lluita constant del dia a dia, la lluita per sobreviure.</span>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-15790180985056700662012-01-27T01:48:00.001+01:002012-01-27T01:54:31.115+01:00Parlar escrivint.<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Voldria escriure, sense parar, com abans, que em sortissin les paraules sense ni tan sols passar-les per cap filtre, buidar la ment i poder dormir després de vomitar lletres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tants cops tinc ganes de parlar, d'escriure mil i una histories, tinc ganes de tornar a fer el que feia, de tornar a ser jo, però no se com ho he de fer, ni tan sols si ho puc fer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M'agradaria parlar escrivint com ho feia fa temps, que els dits es moguessin suaument sobre el teclat, volant sense gairebé tocar les tecles, els meus ulls fixes en la pantalla, concentrats en llegir el que el meu cervell dicta, perquè ni tan sols jo sé quina és la següent paraula d'aquest escrit. Surten soles, s'escriuen elles mateixes, tenen vida i jo no sóc més que dues mans que les escriuen, ni tan sols faig l'esforç d'ordenar-les, per això molts cops surten inconnexes, soles, com illes, sense cap relació, i parlen a la seva manera, perquè les paraules son lliures, també saben parlar, no sempre estan a la disposició dels homes, de tant en tant, hi ha humans esclavitzats per les paraules, lligats a una cadena que molts cops ofega, però molts cops aguanta, quan estàs a punt de caure, quan voldries llançar-te al buit, i pensar, pensar en l'aire que et talla la cara, pensar en les imatges, com passen corrent, en com la llum pot fer coses tan belles, i tan meravelloses, i d'altres tan horripilants, de com els homes que ho volem controlar tot, som tan incontrolables, contradictoris, perillosos en el caos, i en l'ordre. No hi ha ordre que pugui controlar cap animal, un animal tindrà ànsies de ser lliure, i entre quatre parets morirà pres de les pors, de l'aïllament, del sense-sentit. Ser lliure significa no tenir barreres, no tenir pors, desfer-se de totes aquelles cadenes més o menys tangibles que tots arrosseguem, tenir la força de voluntat per tallar-les, no, no són impossibles, tenim la capacitat de raonar, de decidir, només ne'm de ser conscients, quan aprenem que al decisió és nostra i només nostra, individual, llavors serem lliures, quan puguem trencar amb l'establert per propia voluntat, res va ser dictat, tot va estar lliurat a l'atzar, les coses podien haver anat diferents, podrien no existir els governs, podria no existir la llei, o fins i tot les paraules, l'evolució ha estat un joc d'atzar massa macabre.</span></div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-91695552922865685842011-12-31T02:16:00.000+01:002011-12-31T02:16:54.731+01:00Resum del 2011<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-zM-FE2hb-CA/Tv5btAOxrPI/AAAAAAAAALo/BtbxshAJLns/s1600/resumm11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-zM-FE2hb-CA/Tv5btAOxrPI/AAAAAAAAALo/BtbxshAJLns/s640/resumm11.jpg" width="328" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-59249732248295261092011-12-04T13:29:00.001+01:002011-12-04T13:30:40.077+01:00Explicat per una nena de 6 anys.<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ras i curt, no hi ha més:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-Els bancs són com el rei de França!</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">obert a la imaginació, la visió d'una nena de sis anys sobre la crisi...potser li hauriem de fer més cas a ella i no als que surten per la caixa de llums.</span>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-22795994463438033052011-09-10T12:30:00.001+02:002011-09-10T12:32:00.488+02:00A l'escola en català!
<iframe src="http://player.vimeo.com/video/28829444?title=0&byline=0&portrait=0&color=0a7390" width="400" height="225" frameborder="0" webkitAllowFullScreen allowFullScreen></iframe><p><a href="http://vimeo.com/28829444">Som Escola</a> from <a href="http://vimeo.com/globalproduction">globaproduction.tv</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Des de l'Anoia també. Per un país de tots, l'escola en català!Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-69862556129918271742011-08-08T02:05:00.000+02:002011-08-08T02:05:08.651+02:00Jocs<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jugues? Però vigila, abans llegeix el prospecte, els efectes secundaris poden ser mareig, perdua, desorientació, insomni, somriures inexplicables, nostàlgia, i desesperació. Sóc una contrincant díficil o imbècil perquè sovint em desconcentro i no sé per on tirar. Sovint també m'agrada fer-me la despistada per veure com t'agobies quan faig veure que no t'entenc. El nostre joc es basa en mirades fugiseres en la nit, en escapar de noies maques i convidar-nos a cerveses i xupitos. Ballem amb la música que fem sonar a ritme de reagge i ska, i ens depertem amb el so sec d'un tambor que retrona dins els nostres caps de ressaca. sempre es divertit acompanyar els jocs i la vida d'una banda sonora, i aquest no podia ser menys. No hi ha tauler, i les peces som només dos, que en la distància tantejem els moviments possibles, perque un dia o altre la partida es jugarà cara a cara i llavors no hi haura possibilitat d'error, tot es decidirà en el moment.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M'agrada jugar, i arriscar, però no et penses, també tinc por de pedre, potser per això m'agrada aquest joc perque mai estas del tot segur de qui dels dos està arriscant, si perd un, perdem els dos, si guanye un guanyem els dos, però juguem per separat i és la gràcia de marejar-se i no entendre les converses que ja es perden. Tenim una partida pendent i penso jugar-la i arriscar-me, potser ens toca viure una mica?</span></div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-22067815867130856422011-07-27T23:56:00.000+02:002011-07-27T23:56:20.681+02:00Qüestions sobre el sentit de la lluita.<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'altre dia parlava amb una companya, -si, no recordes la mani on et vaig presentar a tal? -no, quina?, doncs va ser impossible esbrinar quina de totes havia estat, i es que, quantes en portem ja? hi ha manis cada dos per tres, can vies, Jona, retallades, vagues, diades... començo a creure els meus companys de classe, de que et serveix anar cada dissabte de mani, et diverteix? No, per a mi anar a una manifestació no és divertit, és necessari, però començo a plantejar-me la utilitat que tenen les mobilitzacions, quan es tracta simplement de passejar-se per un recorregut de carrers, fer quatre crits, trobar-te amb altra gent coneguda ( perquè t'has conegut a les manifestacions i concentracions anteriors) i comentar com ha anat des de l'última, que si hi ha o no hi ha gent; però no anem a canviar alguna cosa, no volem realment demostrar que no estem d'acord amb un sistema que dia a dia ens explota, ens fa servir com a mercaderies al servei d'una banca que governa la societat, més enllà de polítics, titelles al servei del Capitalisme, que ofega dia a dia a la classe treballadora? Q</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ue si, som tots, però sembla que mentre puguis asseure't en un sofà i veure la televisió on t'explicaran que si aquest s'ha follat a tal, o l'altre s'ha casat i s'ha gastat la fortuna que avui diuen que es necessita per "rescatar" a tal o qual país per a que puga continuar amb els sistema imperant, aprofitant-se de la precarietat del poble, però que clar, si volen rebre aquesta quantitat de diners, han de privatitzar serveis i apujar impostos als ciutadans que ja no poden ni comprar el pa perquè fa mesos que estan sense feina i sense ajudes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La història ens demostra que podem canviar l'ordre establert de les coses, que les revolucions poden ser reals, però no a aquest nivell, no aconseguirem un canvi de model passejant-nos pel carrer de la nostra ciutat ( Barcelona, València, Castelló, Perpinyà o Palma... és igual) cridant i cantant. Potser la solució és primer de tot, saber dir qui som i que volem, sense por a l'etiqueta d'anti-sistema o radicals, i fins i tot saber coexistir amb els diferents moviment que lluitem per la destrucció del capitalisme, ser conseqüents amb el que reivindiquem i no intentar emmascarar manifestacions pintant-les de colors amables per a que la gent no ens tingui por, si saps ( sabem) el que vols, i n'estàs (estem) convençuda, quina por tens a explicar-ho a la resta de societat. Jo quan crec en una cosa, és perquè crec que és la veritat i al solució, perquè me l'he qüestionada i he arribat a una conclusió, per tant no tinc por d'explicar que crec en el socialisme i fer que la gent m'escolti, i si puc, intentaré que vegin perquè crec en la necessitat de sortir del sistema actual i se sumin amb mi i amb tots els que ens mobilitzem, perquè una cosa si és veritat, si el poble no vol, el sistema no s'aguanta, n'hi ha quatre que donen ordres, però no són res si tu no ho vols.</span></div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-57826584922496429852011-07-11T00:29:00.001+02:002011-07-11T02:39:46.468+02:00el que la timidesa no em deixa<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per que negar que tinc ganes de vere't? però tampoc m'atreviria a dir-ho, hem anat dibuixant una linia ben fina que separa allò que ens podem dir del que hem de deixar intuir, i en aquest joc fa temps que m'hi he perdut, buscant potser senyals que em permetin entendre cap a on van les teves dolces frases, i que m'ajuden a pensar en besos en la platja, amb gust de taronja als llavis. A despertar-me al teu costat i sentir com m'abraces, com em beses tota l'esquena i repetixes un i mil cops un -que bo!- que m'encanta recordar. Com de les coses senzilles en van fer grans detalls, que recorde com si els poguera reviure ara mateix. Un bes sec de ressaca, trobar-te arraulit sota la manta aprofitant la meua escapada, observar-te arrepenjada en la paret d'una vella casa, mentre compraves tronjes per a esmorzar. Fins i tot, quan asseguts en la platja despres de passar una estona separats, amb un parell de salts dissimulats vas anar acostan-te per abraçar-me com si em pogueres protegir del meu món. Eres la persona més dolça que he trobat, poder compartir en tu, no sols llargues converses, sinó més, ha estat algo meravellós, però clar, mai ens atrevim a parlar clar, el joc de les indirectes, volguem o no mos agrade i ens divertix, quan veiem que es diuen més coses de les que podem imaginar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-68567740550880662192011-07-10T21:17:00.001+02:002011-07-10T21:21:13.031+02:00Nous viatges (estroncats)<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Segurament ja haviem esgotat totes les vivències possibles en el camí que havíem fet i necessitavem agafar un trencall que ens portes a noves aventures i ens fes aprendre de nosaltres mateixos. Un trencall on el paisatge és diferent, és vell però té racons amagats on es troben les coses més belles que mai hem vist. La complicitat i les hores de feina compartides ens portaven a construir un somni que ens costava de creure, es tracta d'avançar units per un camí que ha resultat més complicat del que esperàvem però a les motxilles no ens fan falta cordes, ni grampons, tan sols amb l'esforç i l'energia despresa de la il·lusió d'anar endavant som capaços de continuar, per més impediments que trobem. Hem aprés una cosa molt més important que els que ens amagava el camí en si, hem aprés que podem treballar junts i que podem arribar molt lluny, que som molts i no hem de tenir por.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I no ens falten instants de desànim i d'esgotament, la feina es dura i sempre hi haurà qui intentarà que el nostre esforç no es noti gens, intentarà treure la credibilitat dels nostres projectes, però estem segurs del que fem, i davant la seguretat i la coherència de la justícia poques traves poden impedir la solidaritat.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-41925876517419336682011-06-16T20:31:00.002+02:002011-06-16T21:02:08.216+02:00Realitat vs. Informació<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No és res de nou la manipulació informativa. Des de fa segles la comunicació és utilitzada com a eina de propaganda, i varia àmpliament segons les fonts, és impossible trobar una informació completament objectiva en el moment en que és una persona qui està al seu darrere. Però sempre hi ha uns límits acceptables i aquestes ultimes setmanes, gràcies a la popularitat del moviment d'acampades, de la difusió de les activitats i els objectius d'aquestes per internet, i en imatges en directe, s'ha pogut contrastar i qüestionar més que mai la veracitat de la informació que emeten mitjans prou estesos, i que fins ara mereixien una credibilitat per part de la població. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'intent de criminalitzar els moviments socials ha existit sempre, però ara s'ha fet més evident que mai. La utilització d'imatges tallades, de moment anecdòtics i puntuals, trets de context, han fet que veient les imatges de reconeguts canals de televisió, es pogués arribar a pensar que les protestes s'havien descontrolat completament, però des del primer moment s'ha dit que això és un moviment pacífic, no vol dir que tothom sigui pacifista, però tota la gent que pertany i participa d'aquest moviment accepta el consens de no realitzar accions violentes en el seu nom. Només fa falta analitzar amb atenció moltes de les imatges emeses i es pot contemplar com els propis manifestants reduïen els quatre individus (perquè no van ser més) que intentaven incitar aquestes accions, i com les protestes es van caracteritzar per l'ús de la no violència, i del diàleg (quan es podia, perquè ja sabem que pel simple fet de pensar en un sistema social, democràtic, econòmic... diferent som delinqüents i se'ns tracta d'elements altament perillosos <i>de fer pensar</i>). Les carregues efectuades pels mossos, dono fe que no sempre van ser incitades per actes violents, els simple fet d'"una situació de risc" per a ells, va ser suficient per a fer servir les seves armes, porres i pistoles de bales de goma contra manifestants que es defensaven alçant les mans. </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La única intenció de les protestes, no era impedir l'entrada, tothom era conscient que d'una manera o altra els parlamentaris acabarien entrant, sinó demostrar que aquesta gent que s'autoproclamen "representats del poble" no tenen el suport d'aquest poble, no tenen cap legitimitat per a aprovar uns pressupostos que ens envien cada cop més a la misèria, cap a un país sense serveis públics eficients i de qualitat i amb la precarietat coma element comú per a la gran majoria de la població. Que les retallades que aproven no només retallen serveis, sinó que el que retallen és la vida dels ciutadans d'aquest país, retallen la seva dignitat com a persones i això és una cosa que ningú està disposat a acceptar. Amb la seva autoritat i la seva actitud qüestionable, ens porten a marxes forçades cap a un estat cada cop menys democràtic, mentre s'omplen la boca de representar la societat i tirar endavant institucions per les que molta gent va lluitar. Doncs perdoneu però si la gent que un dia va lluitar per un Parlament democràtic veiés com l'utilitzeu segurament estarien molt més indignats que naltres i amb tota la raó. </span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Poden intentar criminalitzar-nos però nosaltres sabem que la nostra actitud és completament legitima i representa al moviment, perquè és a traves de les assemblees i del màxim consens possible que es duen a terme les accions. Les poques persones que ahir van poder tenir una actitud violenta i que PARTICIPEN del moviment, van estar criticades pel mateix i se'ls va demanar durant tot el dia que s'abstinguessin de comportar-se d'aquesta manera.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Això, és simplement una petita reflexió necessària, després de veure com des de la classe política i alguns mitjans s'ha intentat desacreditar un moviment que ha mogut milers de persones, a partir d'un grup mínim d'individus, que permeteu-me, dubto que els seus objectius anessin d'acord amb el moviment.</span>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-23988221573257920932011-05-19T16:56:00.000+02:002011-05-19T16:56:41.186+02:00Què passa si no votes?<iframe width="480" height="295" src="http://www.youtube.com/embed/fD46sl7bHxI?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-16302237549568750872011-05-19T16:44:00.003+02:002011-05-19T16:57:17.518+02:00Reflexions cap a una revolució<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre les acampades i les mobilitzacions arreu dels diferents pobles i ciutats (que són una mostra de desconentament i a les que dono suport), un <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/mas-barricadas-menos-batucadas-pan-rosas-anonymous">gran article a Kaosenlared</a> que porta a la reflexió i que fa qüestonar-se la utilitat d'una acampada que es declara apolítica i que contninua utilitzant un llenguatge sense propietat, potser per la por de ser classificats d'antisistema o gent que pensa? Una acampada que ja té data de caducitat, personalment crec que quan es vol un canvi no hi ha d'haver un final pactat, s'ha de lluitar fins aconseguir el motiu pel qual es lluita. I compte, que no se'm mal interpreti, els dono tot el meu suport a la gent que pot estar a Plça. Catalunya i en el moment que puga anar, estaré allà amb ells participant de les assemblees i de la mobilització, per descomptat donant la meva opinió.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-74601128871944222372011-05-15T14:45:00.000+02:002011-05-15T14:45:35.225+02:00problemes...<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pensava que tornar a una minima rutina m'ajudaria, i avui ja en començo a dubtar, just un dia després les pors tornen a mi, els mal rollos, i el pensar que mai me'n sortiré, davant de tothom és fàcil fer-me la forta, però un cop aquí, sola, on els pensament m'omplen d'onades, es massa complicat, i l'única idea que em ve al cap és que mai estaré bé, sempre tindré una ombra perseguint-me, i sempre em refugiaré en el mateix cercle, en un vici incontrolable que a poc a poc va destrossant-me que ja no em deixa dormir i que s'agreuja quan passa el temps. les ganes de tapar-me sota el llençol i desactivar l'opció de no dormir i de tenir malsons, per poder estar una estona fora del món real, on no sent encaixar enlloc, on tot és recordar-me que no me n'he sortit en més de quatre anys i que no m'en sortiré, on veure que més enllà de com em porti amb el món, sóc incapç de seguir coherentment en la meva vida privada, la més intima, comportar-me amb mi mateixa. Diuen que per afrontar unn problema el primer pas és acceptar que el tens, l'altre definir l'origen d'aquest, doncs bé, els passos estan fets però no hi ha manera de trencar amb el problema, potser perquè l'origen és llu</span>nyà? potser perquè vaig fer tard en poder plantar-hi cara i ja no trobo el tren que em pertocava.</div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-62495295654271884292011-05-03T12:31:00.001+02:002011-05-03T12:31:26.467+02:00En Jona Absolt!<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Malgrat la situació conflicitiva en la que ens trobem, on pensar diferent et fa ser un clar objectiu de subjecte polític perillós per al sistema, aquest cop podem alegrar-nos que per fi la raó ha guanyat sobre la (in)justícia d'aquest país, i en Jona i en Toni han pogut sortir absolts de l'acusació de llançar coets contra el Macba durant una manifestació a l0 octubre del 2006, l'acusació es fonamentava en unes imatges de televisió on era gairebé impossible reconeixer a ningú, i la detenció d'en Jona es va produïr una setmana després del fets. En el judici un dels policies va admetre que existeixen els tant criticats fitxers polítics que sempre s'han negat i dels quals nosaltres sempre hem estat convençuts de la seva existència i que tots els que per una banda o altra ens movem estem controlats. <a href="http://www.joveseixample.com/absoluciojona/index.html">El cas del Jona</a> ha comptat amb el suport i la solidaritat de moltes persones i col·lectius, i segurament això pot haver estat una de les causes que el seu cas no hagi quedat en l'anonimat com tants altres encausats que ultimament hi estan havent per motius politics, si comencessim a fer un llistat dels ultims anys, crec que mai podriem repetir-los tots, els més sonats potser: En <a href="http://cornella.cnt.es/frankiterrasaaaaa.htm">Franki</a> ( aquell jove acusat d'intentar treure la bandera espanyola de l'ajuntament de Terrassa), en <a href="http://www.gerardabsolucio.cat/">Gerard</a>, acusat d'atemptat a la autoritat per uns fets al Roser de Lleida l'11 de setembre i al cual se li va imposar una condemna mínima, <a href="http://www.blogger.com/"><span id="goog_1352570067"></span>el cas de l'Eudald<span id="goog_1352570068"></span></a>, per associació il·lícita entre d'altres, <a href="http://absoluciondetenidos4f.blogspot.com/">els condemnat del 4F</a>, dels quals hem de lamentar <a href="http://www.llibertat.cat/content/view/12608/29/">la mort de Patrícia Heras</a>, en <a href="http://jordiabsolucio.blogspot.com/">Jordi</a>, <a href="http://ultratgemespanya.blogspot.com/">els encausats del Toro del Burc</a>, i com tants altres, per no parlar de multes polítiques, és per això que estem contents que per un cop la sentència hagi fet cas a la raó i en Jona per fi pugui començar a oblidar aquest malson que ha viscut, durant aquests últims anys, però ens agradaria veure com tots els casos repressius per motius polítics tenen el mateix final i els acusats poden defensar-se davant les acusacions policials, perquè ja se sap que la teva paraula no val el mateix que la d'un "agent de l'ordre".</span></div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-91980243579665955132011-05-01T12:42:00.000+02:002011-05-01T12:42:30.131+02:001 de Maig!<a href="http://188.84.24.170/~araenstoca/">Ara ens toca a Nosaltres!</a><div><a href="http://188.84.24.170/~araenstoca/"></a><img height="320" src="http://188.84.24.170/~araenstoca/wp-content/uploads/2011/04/barris-rics.png" width="305" /></div>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-48342252132239922352011-04-29T11:28:00.000+02:002011-04-29T11:28:18.102+02:00Pensaves que per lluitar a tu no et podia passar-Ja no serveixes per res, ets una dona i vella!<br />
t'ho van dir un dijous al migdia davant de tots els companys, això va ser la gota que va caure en un got massa ple, i com et defenses davant d'això? quan es repeteix dia a dia, quan la comèdia ja fa massa que dura i les denúncies no solucionen res, ans al contrari tot empitjora. Ara tu en saps ben poc de tot això, només saps que es va fer una concentració per tu, i per totes les companyes que treballen amb tu, però ni tan sols saps si l'empresa ha respost. Desconeixes les reunions mentre tu estaves dormida en un llit amb llençols blancs, i les falses negacions que ens van donar, demostrant una innocència que jo sé que no es real, perquè sóc jo la que a les nits, quan tots eren a dormir, em quedava al menjador escoltant els plors, la desesperació i la ràbia que et sortia del cor, la ràbia de no poder fer res, de veure com t'anaven trepitjant i no podies dir res, de saber que cada cop que obries la boca eres el punt de mira, i tot va esclatar aquell dia, i despres...després tothom exclama: Quina desgràcia! i no és una desgràcia, és l'obra d'uns desgraciats, que durant anys s'han dedicat a destrossar una vida i una família.Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-91929531018884802142011-04-28T20:08:00.001+02:002011-04-28T20:16:28.171+02:00La Humanindad esta podrida y los hospitales están llenos<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">La humanidad esta podrida y los hospitales </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"><span class="googie_link" style="cursor: pointer;">están</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"> llenos de enfermos sin nombre y sin solución. Enfermaron de ver </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"><span class="googie_link" style="cursor: pointer;">día</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"> a </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"><span class="googie_link" style="cursor: pointer;">día</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"> una sociedad sucia rota y desigual, donde amar el color es ilegal y las lineas irregulares solo se aceptan cuando sirven para girar 180º a aquellos que van en contra y los vuelven al camino recto establecido.<br />
Sus </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"><span class="googie_link" style="cursor: pointer;">órganos</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"> son de un gris ceniza que cubre la sangre y provoca violentos espasmos de odio ante los intentos incansables de esta para mostrar-se roja a la luna de la realidad.<br />
Donde dicen que solo hay sueños, esos que se sirven del Sol para dejar ciegos al resto y contar que los colores nunca existieron en la Tierra que anhelan poseer, cuentan que solo se ven en un lugar donde el billete de ida se debe comprar en sus bolsillos, con un dinero que solo ganan los que se resignan en creer en sus mentiras y a seguir sus lineas rectas que llevan a la humanidad a una penosa destrucción.</span>Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-37206077124921017762011-04-22T23:40:00.000+02:002011-04-22T23:40:13.294+02:00controlÉs com si et perseguissin a totes hores hi ha algú recordan-te el mateix, controlan-te sense amagar-se, amb un somriure malèfic a la cara que no et deixa viure, perquè saps que tots els teus moviments estan controlats, et regiren l'armari i els calaixos per trobar els amagatalls, controlen les escombraries i la casa despres que hi hagis quedat sola, sabent milimetre per milimentre on estaven les coses abans de marxar, i aquesta manca de llibertat, aquesta necessitat d'aparentar qui no ets i qui no vols ser, per ser acceptada mentre lluites per acceptar-te. Preguntes a totes hores, on has estat amb qui, quanta estona, que heu fet, etc. I si et dic que he estat amb en Patufet, cantant cançons mentre buscavem la col més bonica del camp durant quaranta dies? potser es veritat i no t'ho creus.Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1101332359914590066.post-22897152803001804142011-04-19T19:57:00.001+02:002012-08-18T22:42:12.290+02:00olors i colors<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Com ho saps, que estas viva?</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Perquè ho puc olorar.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-I a que fa olor la vida?</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-La vida olora a sol, a temps, fa olor de terra i mar, fa olor de matinada, la vida olora al foc que esclafa, a la paella que feia la mare i la truita del pare, aquella que fa sempre que algú ha passat temps fora de casa, a l'asfalt calent de la carretera que passa per davant de casa. La vida olora a les nits, a alcohol i marihuana, a taronges i abraçades, és la olor de les cerveses a les tardes, de les fulles d'un llibre vell o el perfum que em recorda a ell. Si respires fort notaràs la olor de casa, i de l'aigua de la font de la teulada on jugàvem a amagar-nos, també sent l'olor a pintura de tants murals i quadres, i sobretot olora a cafè, amb la que et lleves i te'n vas a dormir, amb la que les converses es fan llargues i sinceres, amb la que de petita despertava i sempre m'ha tranquil·litzat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-Però les olors sols són records.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- També puc veure els seus colors, com canvien dia a dia. El groc, el tronja, el verd clar i el blau cel, el roig de la força i la passió, el nostre roig, el marró de la terra i un blau fosc que sembla negre però no ho és, hi ha colors inexplicables que mai s'han determinat però jo els puc contemplar i segur que tu també, el color a vell, a nou, a tendre i el color de la sinceritat, el de l'alegria aquell que et fa fer un somriure on se't veuen totes les dents i et fa més bonica que mai, els colors que ens envolten el lila de les nostres banderes, el verd de la festa, i el rosa dels riures malintencionats. Vols dir que això només són records en la meva imaginació si jo els puc sentir?</span></div>
</div>
Stelhttp://www.blogger.com/profile/04305779736954775968noreply@blogger.com1