Pàgines

18 de gen. 2011

17 de gener

Hi ha nits, que tenen el poder de canviar-te la visió del teu entorn, que et poden fer volar per un cel que no havies imaginat, tot i que un cop al matí quan busques una petita senyal a la pantalla d'aquest aparell que no sona, desitjant que sigui un error, i aquesta no s'hagi convertit en una nit amb final com tantes altres, sinó somiant en que pot continuar enllà amb els dies, trucades al matí - t'ha dit res? encara no m'ho crec, com va passar?-, llargues converses entre rialles i confessions serioses, que de moltes maneres t'acosten a allò que no pots imaginar. Paraules i missatges que veus i no vols entendre, respostes que no dones per por a quedar en evidència i preguntes en l'aire que no es resoldran.

Com bé deies, moltes son les nits, en les que no t'has sentit estimada, i aquest cop la dolçor, les carícies, els petons i les mirades, la màgia del moment, t'han encisat i parles amb els ulls vidriosos, mig tremolosa, d'una cosa que no coneixes, i que et fa molt de respecte, davant la tassa, enmig de la cafeteria on et refugies per fer les confessions, en aquesta plaça que ja s'ha convertit en el nostre punt de trobada, quan les converses prometen ser importants.

No sabem on portaran aquests sentiments, ni aquestes sensacions, el que si sabem es que avui la tranquil·litat no ha estat el nostre fort, i les rialles histèriques i els ulls plens de llàgrimes s'han compaginat, amb humor i por, com sempre, quan es tracta de tu i jo.

1 comentari:

  1. Dona preciosa! et llegeixo il·lusionada! m'agrada!
    que tinguis sort! I no deixis mai de ser tu!

    ResponElimina