Pàgines

13 de gen. 2011

Què és l'amor?

L'amor és aquell sentiment que ens fa perdre el nord, que ens fa tenir sensacions desconegudes, que ens altera i fa que siguem capaços de fer l'impossible per algú, d'embogir. L'amor és un sentiment que ens atordeix i ens fa perdre el món de vista.
Estar enamorat pot ser fantàstic o pot ser un malson, tansols l'atzar és capaç de saber quan t'enamoraràs i seràs correspost. Potser mai, potser un cop, qui sap!
L'amor acaba sent una tempesta que ho regira tot i que un cop passada, quan ha aixecat les teulades de les cases per desordenar els secrets guardats sota les rajoles, tansols deixa el rastre i els records de quan va existir, és quan només queden imatges, fotografies de moments feliços, regals que agafen pols a les prestatgeries i cançons que un bon dia, al cap dels anys sonaran a la ràdio i recordaràs aquella persona, les tardes juntes, despertar-te al seu costat i somriure tranquil·la mentre l'abraces creient que serà etern, sentint-te segura de saber que tindràs aquella persona estimada al costat.
El primer amor és bonic, innocent, pur, no el coneixes i t'hi aferres, el tens idealitzat per les pel·lícules americanes que tots hem vist tres mil vegades. A poc a poc vas descobrint que no tot és tan feliç, tan ben posat, aleshores la seguretat, l'estabilitat que havies tingut fins aquell moment desapareix i afloren els dubtes, les discussions i acabes trencant amb tot allò que us rodejava, als dos, per no haver de recordar-lo.
L'amor no és dolent, és un estat passatger que dura un temps i s'esvaeix, mentre el sents ets feliç, estàs content i notes com el cor se t'encongeix quan l'altra persona et mira o et toca amb la punta dels dits com si et pogués atravessar i arribar-te als sentiments. Però a poc a poc aquest estat va passant, té data de caducitat com els iogurts que tens a la nevera i que un bon dia, quan te'n vols menjar un, t'adones que fa tant de temps que han caducat que ja no recordes quan els vam comprar, llavors és quan toca asseure's amb un bon café per parlar clar i saber que segurament no tornaràs a riure, ni compartir amb aquella persona res del que fins ara hi comparties, cantaves o simplement les hores passades, fins al cap de molt de temps, potser tant que el dia en què hi tornis a parlar ja no sabràs què dir-li, perquè no sabreu res l'una de l'altre.

L'amor és compartir-ho tot per acabar essent dos estranys.

1 comentari:

  1. Carinyo, no sempre l'amor acaba amb distància. Bé, jo espero que això sigui cert, sempre lluito per reduir distàncies, per fer entendre, per entendre, perquè m'expliquin.
    1 abraçada!

    ResponElimina