Pàgines

26 de gen. 2011

Un futur buit

La llibertat no és quelcom material, que trobis al girar la cantonada de les ciutats fictícies, regides pel control. La llibertat es construeix, amb xarxes personals, amb esforç, il·lusió i companyerisme als carrers on sorgeix la revolta, entre amistats que t'estiren el braç quan la porra de l'estat et fa caure en terra. Ja sabem que les coses no són fàcils, ningú ens va assegurar la victòria però l'anhelem tant que continuem corrent endavant pels nostres carrers, amb el cap seré i el desig de veure el futur del nostre poble pintat del color invisible de la llibertat, quan el gris que ofega les ciutats, on els humans ara són màquines de producció al servei d'un ordre marcat per la llei de l'oferta i la demanda, s'esvaeixi com el fum, aquell que alça els murs de les presons que aïllen a les que expliquen que la societat en que ens han ensenyat a viure i creure, està podrida, que no s'aguanta i que s'enfonsa des de la base. 
Una societat programada pel triomf del més fort en detriment del dèbil, on els ciutadans no tenen res a dir, i on només un mínim tant per cent d'aquest món tenen dret a decidir sobre el pa que deixaràs de tenir demà sobre la taula.
Ens han educat amb valors de pau, de respecte, de tolerància... quan el propi sistema no respecta aquests valors, quan manté una guerra silenciosa on sempre guanyen els diners. Els vençuts (els de sempre) són ignorats, insultats i humiliats, agredits lentament sentint com els estrenyen el coll els mateixos que haurien de preservar la seva estabilitat i seguretat. Són els mateixos que signen acomiadaments i reduccions de plantilla, els que abaixen els sous i les pensions, el que retallen pressupostos i apliquen lleis incoherents a l'educació pública que se suposa, ha de ser la que formi el futur del nostre poble. Estem condemnant la nostra cultura al més baix nivell, a una mort lenta fruit de la desesperació i la ignorància. 

Demà et llevaràs en un llit fred i t'adonaràs que no tens res per menjar ni per vestir-te, que el que havies defensat amb tanta passió només ha servit per escalfar el cul a aquells que no van fer res, i et preguntaràs, massa tard, perquè no vas fer res per viure com una persona. Avui però, després de llegir això, continuaràs assegut al sofà pensant que això mai et passarà, que tu ja vius prou bé i que no t'has de preocupar. Surt al carrer i t'adonaràs que res és tan segur com t'imagines, que els terratrèmols que sotraguen als teus veïns acabaran fent trontollar el terra que trepitges i serà massa tard per sortir al carrer i cridar ajuda.





27 de gener: VAGA GENERAL!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada