Ara que m'ho mire en la distància dels dies, amb la fredor que no tenia en aquell moment, quan les llagrimes d'alegria sortien dels ulls de tots, després de tant d'esforç de tanta feina durant mesos, es veia recompensat cada cop que una persona entrava al teatre per votar, per decidir, i no m'ho creia, no em podia creure que abans de quarts d'una teniem 100 vots, cap de nosaltres podia esperar que a les 8:45 del matí ja tinguessim un home amb el gos esperant per a votar.Cada cop que veiem un veí que coneixiem des de petits, ens apareixia unb somriure a la cara, cada cop que venia una persona que no coneixiem i descobriem veïns que responien a la consulta, o aquells que en el seu document d'identitat (encara d'aquest país veí ocupant) no hi constava que vivien al poble, tot i saber-ho, quan tornavem amb el certificat d'empadronament, tan sols per poder votar, això ja era una batalla guanyada davant les traves amb les que ens hem pogut trobar.
El simple fet de trobar-nos dins el teatre, de fer un recompte sota un sostre (encara que no fos el que havia de ser) i on la gent el pogues veure, ja era una victoria, encara que per dins només pensesim en quan arribaria l'hora que l'Ajuntament ens faria fora, amb l'urna i els vots, com explicariem a la gent que aquell ajuntament al que la majoria voten, ens fumia fora del teatre quan feia mesos que sabien el dia de la consulta i haviencontinuat organitzant un ball per als avis al mateix local.com explicariem aquesta hipocresia quan l'Ajuntament deia que ens posaria totes les facilitats i a l'últim moment dos dies abans de la consulta ens deixava sense local on fer-la.
Però més val tard que mai, vam acabar fent la consulta al teatre on estava prevista, i quan van venir els avis, vam demostrar que dialogant es pot arribar a una solució, encara que suposi sacrificis per part de les dues bandes, vam compartir l'espai fins les 8h i vam fer el recompte a la sala d'exposicions com haviem demanat.
La victòria també va ser amb els 405 vots finals, un 21,62% de participació, de tota la gent major de 16 anys cridada a les urnes, sobrepassant els 300 vots que esperavem er a estar contents, i fins i tot els 360, que algú volia i que tots ens pensavem que seria impossible. La victòria va ser per la Independència, perque d'aquests 405, 370 van ser un SÍ a la Independència, i si, hi van haver 18 vots pel no, 16 en blanc, i un nul, bastant curiós tot s'ha de dir, perque aquella imatge no estava contemplada en la possibilitat de butlleta però ens va fer riure al trobar-la.
Ara, com deia al principi, puc parlar més reposadament, tot i que encara tinc l'alegria recorrent per dins en pensar-hi, però em mire d'una altra manera el poble, jo pensava que seria molt dificil moure a la gent, i em vaig endur una sorpresa molt gran,segurament després de tot, no coneixo tan bé el poble com em pensava.
Adunto aquí la noticia de l'anoiadirari.cat, i també l'entrevista que van fer a dues noies sueques que vam tenir de convidades durant al jornada, coneixent els costums i les idees del poble català.
Fotografia: anoiadiari.cat
Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la independència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada