Pàgines

9 de maig 2010

claus per moure fils

com pot tenir una persona totes les claus per fer-ne anar a una altra?
no puc creure que escoltan-te a l'altra banda del telefon siga incapaç de dir-te tot el que pense, allò que em fa rabia, allò que m'enamora, tot allò que sent.
no puc creurem que ja haja passat gairebe un any que ens vam coneixer i tot haja anat tant ràpid i tant desconcertant que encara no sé ben bé que ha passat.
avui per fi m'he atrevit a dir-te una part del que pensava, un part del que més m'ha emprenyat, però he estat incapaç, que no només has fet i desfet els meus plans de cap de setmana sino també tota jo, perque mai penses en que l'altre potser compta amb tu, jo si que de gran desitjaria ser com tu, despreocupat i vivint de la vida el millor, i tot et va tan perfecte que em provoca enveja, perque no busques res i t'ho trobes tot, fins i tot per triplicat...

ha d'aprendre a parlar clar, i demanar-te disculpes per totes les sortides de to...de moment almenys sapigues que no em senta bé haver parlat com ho he fet...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada