Pàgines

29 d’abr. 2010

Nas de pallasso

Vivim en el món de la gran mentida, tal és l'extrem que fins i tot menitm quan diem als nens que no es pot mentir, ells que tot just creixen pensant que el món és un lloc de veritats aniran veien que des del dia del seu naixementt han estat enganyats, han viscut en una real farsa on tothom aparenta qui no és i se'n sent orgullós.
tothom vol ser la gran estrella de la seva pel·lícula, el best seller de la seva biblioteca, tothom vol ser la gran estrella, aquella que tothom adora que tothom vol imitar, i som incapaços de dir-nos a nosaltres mateixos que no hem de voler ser res més que nosaltres mateixos, simplement acceptar i viure amb completa naturalitat, només essent així de transparents aconseguirem aquesta diferencia que ens fa falta per a poder ser grans, així aconseguirem aquesta autenticitat i podrem dir que tenim quelcom diferent de la resta, ser sincers amb nosaltres mateixos i amb els altres encara que costi.
Aprendre a posar un nas de pallasso a la nostra vida i demostrar que no som perfectes, que som humans i cometem errors i que això és el més normal de tots nosaltres, no voler semblar imbatibles quan no ho som. trencar aquestes manies d'actuar damunt d'escenaris de fum, i tocar amb els peus la fusta del terra del teatre, deixar pas a l'autenticitat i amagar entre cametes les mentides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada