Pàgines

19 d’abr. 2010

caminant sense coneixement de res

caminava amb els peus descalços sobre un terra de vidre, notant la fredor com es clavava dintre seu, amb el vertigen de veure sota seu el buit. L'efecte cada cop que mirava als seus peus ,era de caminar en l'aire, veure com a sota seu hi tenia les persones, els arbres, les cases, i com es feia realitat la frase de -tenir-ho tot sota els seus peus.


quants cops havia somniat que un dia podria saltar sobre el món i oblidar-se de la seva exitència, aïllar-se d'ell.

no són poques les vegades que ha pensat en desapareixer, en viure fora de les imposicions, de fer simplement allò que li agrade fora d'una obligació. massa llibres, deien, massa fantasia adoptada des de petita, que va afectar-la fent d'ella un esser antisocial.

hi ha algú que s'empenya en canviar-la, que vol fer-ne una persona diferent, nova, i diu que en uns mesos ningú la reconeixerà, vol destruir una personalitat que tants anys li ha costat d'acceptar, ara un cop ja feta que costa simplement conviure amb ella? ja fa massa anys que se l'ha negada com per ara que hi viu de gust, esborrar-li i construir-li una de nova.


Jo només volia viure lluny de rols, lluny de tot, al bosc de les fades i els follets, en un bolet que m'aculleixi i amb el que puga confiar que no despareixerà, aquest bolet fa temps que el vaig trobar, ara només em falta el bosc, però el camí que hi porta es fa tant llarg que sembla etern.





de petita no volia ser gran, em feia por, i en part era perque quan pensava en el futur m'imaginava domrint al carrer amb uns cartrons. Em van fer creure que això mai em podria passar a mi i com que creia que ningú deia mentides, vaig pensar que era veritat. A poc a poc vaig adonar-me que les veritats només ho són quan es compleixen, i mentrestant tot són mentides, per això torne a tenir por quan mire el meu futur i el veig d'un color fosc indefinit i ningú hi veu res, jo només veig incertesa, el color d'allò desconegut, de les mentides que enterboleixen aquest món dia a dia, tot just quan una persona obre la boca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada