Pàgines

18 d’ag. 2012

la línia del bé

a l'elena sempre li havien explicat que les coses o estaven bé o estaven malament, hi havia normes i adults que les posaven, i quan feies les coses bé guanyaves, cinc minuts al parc, un diumenge a la platja amb els pares, un somriure de la mare.
I va arribar el dia en que els premis no existien, i la línia del bé i del mal ja no tenia el sentit marcat que fins aleshores li havia donat la seguretat d'actuar. Ara els plantejaments eren complexos, no tot es resumia a dir Si us plau, Bon dia i gràcies. no tot quedava en menjar el peix. la linia del bé i del mal es difuminava d'una forma abismal, provocant-li un mareig d'incertesa intens.
Llavors va tocar dibuixar la seva pròpia línia, una línia que marcava el bé amb la recerca de la  justícia, amb la igualtat i la llibertat, amb no fer mal de manera gratuita o per interessos propis, amb la cooperació i la solidaritat, on existia el perdó i el premi només consistia en tenir la consciencia tranquil·la i treballar coherentment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada