Pàgines

18 d’ag. 2012

Déjà vu

quantes mans diferents, han passejat pels mateixos camins, quans cops el teu cabell m'ha cobert del fred, quans cops hem cridat, hem rigut i hem plorat en companyia, i rere tots aquest records les persones van canviant, la distancia es fa patent amb els anys, que suprimeixen converses per missatges de cortesia, per recordar que durant una temporada es van compartir colze a colze, pots recordar aquells besos provocants, aquelles mirades amb segones, aquelles paraules no dites.


Són moltes les histories repetides que dia a dia evolucionen cap al mateix final.

3 comentaris:

  1. Realment és una veritable llàstima. Malauradament passa dia sí dia també...

    Potser ens haurem d'acostumar a que la gent no és per tota la vida.

    Una abraçada :-)

    ResponElimina
  2. Jo crec que alguns passen i alguns queden. No significa que els que quedin siguin més o menys importants que els que han passat i ja no hi són. M'agrada pensar que tothom ens deixa una petita empremta, potser, els que ja no caminen al nostre costat és perquè ja han fet la seva feina amb nosaltres, i potser, només potser, els que encara estan amb nosaltres sigui perquè encara ens han d'ensenyar més coses.
    Això no és dolent. Això és la vida preciosa!
    Patonarrrrrrrrrrrrus!!!!

    ResponElimina
  3. Encara i així, cada vegada que recordes, viu aquesta persona un instant de tu o un gest torna a néixer

    ResponElimina