Pàgines

6 d’ag. 2010

Tinc els calaixos desendreçats

Obro la porta del menjador i deixo les claus sobre la taula sense parar-hi atenció, entro a la cuina i obro la nevera buscant alguna cosa de beure o menjar que ja sé que no trobaré, m'assec a sofà mentre espero que s'encengui l'ordinador i agafo aquell llibre de Freud que fa dies que intento entendre però per més que passo linies i linies de pagines escrites sempre m'acabo preguntant què és el que he llegit.
No és que no entengui les paraules de Freud, sinó que no sóc capaç de concentrar-me en res més de cinc segons, no faig res i estic cansada, sona el telefon i despres de cinc minuts d'una conversa automata -Hola com va? si jo estic bé; no, encara no he sopat; si, ara soparé; tranquil no hi ha hagut cap problema,; tot bé; un petò adéu -torna la tranquilitat, decideixo oblidar-me del portatil que està sobre una cadira ences, i pujo a l'habitació està tot recollit però decideixo que he de cambiar l'organització de l'armari, aixi que baixo caixes les buido, trec la roba de l'armari, alguna la posa dins les caixes i l'altra la torne a penjar per colors, les samarretes també canvien d'organització i decideixo deixar un prestatge per la roba d'esport i els pijames, fins i tot el prestatge superior on tinc els llençols decideixo canviar-lo. i quan en sóc conscient em pregunto que estic fent, perquè m'he posat a endreçar allò que ja estava endreçat, i suposo que la resposta és que estic tant desorganitzada dins meu que necessito que tot allò que m'envolta estigui estrategicament situat per no sentir-me perduda també aquí fora.

1 comentari:

  1. Bé, potser tens raó, però penso que és una bona estratègia. Jo sóc un caos per dins i per fora. No puc portar ningú a casa perquè em fa mitja vergonya!
    Una abraçada!

    ResponElimina