em llevo tard, després d'una nit surrealista amb el concert de The Pepper Pots i tot el que va seguir, al migdia em truca una amiga quedem mitja hora abans així podem anar tranquilament parlant cap a l'estació d'autobusos. A quarts de quatre pugem al bus i a les quatre marxem cap a Barcelona, som el primer autobus que surt del poble, durant el trajecte nem parlant i fent conya, tenim una mica de presa hem quedat a les 5 amb més gent, però no sabem si els trobarem, el metro va ple de gent amb etselades, senyeres, samarretes, tots cap al mateix lloc, per un cop tots junts cap a una manifestació.
Quan sortim del metro al carrer és gairebé impossible moure'ns intentem anar avançant mentre la gent va queixant-se de que no s'hi pot estar, que hi ha massa persones en poc espai, finalments trobem les banderes i la gent, ja hem arribat, hi ha una mica més d'espai i per primer cop podem saludar-nos amb tranquilitat i respirar aire.
rapid ja tenim feina, avui no estarem tranquils, però tot i això ens ho passem bé, estem quiets però ja se senten crits, contra aquest estatut que ja fa 6 anys, vam avisar que no solucionaria res, i que ara s'ha demostrat, no ens agrada dir - ja ho vam dir- però és així, un estatut no ens portarà l'Independència, ni la farem en un parlamen que acata les ordres d'aquesta espanya que ens oprimeix desde fa segles.
passem molta estona quiets i començo a sentir que algú em crida, algú que em crida al mig de Barcelona? és mon tiet que també a vingut a la manifestació, més tard també ve ma tieta, comencem a avançar, quan tots ja pensavem que no ens podriem moure, -hi ha massa gent!- diu tothom, es curiós que ens queixem d'exces de gent, quan en una manifestació del que es tracta és que hi hagi gent.
L'Estelada gran comença a cansar-nos els braços i busquem reforços entre els companys que tenim al costat. Quan per fi ens alliberem de l'estelada tenim el temps just d'anar al lavabo i tornar a sortir, s'ha girat feina.
S'estan preparant per fer una acció, estan tapant a un gurp de persones que van encaputxades, una senyal i s'aixequen tots amb el material a les mans, hi ha un munt de gent protegint els encaputxats que despleguen una bandera espanyola gegant feta amb cartró i la cremen, de cop veiem apareixer en bloc un munt d'agents de paisà tots amb el "pinganillo", la gent s'hi encara, els insulten, intenten que els encaputxats no siguin agafats i els protegeixen mentre es treuen la roba, en pocs minuts no se sap qui ha estat i qui no encaputxat tots s'han barrejat i tornem a reprendre la marxa tots junts.
Ja fem tard al bus, però hem trucat i avisat, així que mentre anem caminant ens trobem amb altra gent del bus i marxem tots plegats, acomiadant-nos del companys i amics que continuen endavant, tots ens quedem amb ganes de continuar, ens fa rabia deixar-los "sols", però despres de caminar i caminar buscant el carrer París per agafar el bus el conductor que ens veu ens avisa - Jo us guarde les estelades pero pugeu ja que la gent està molt enfadada- i era veritat, tot d'home que ens critiquen per arribar cinc minuts tard de l'hora de sortida, però no passa d'aquí, són gent gran que tenien ganes de tornar d'hora a casa.
La tornada és fa més llarga, estem cansats, però tots tenim la sensació que avui hem fet el que deviem, hem fet sentir les nostres veus, el poble ha sortit al carrer i s'ha fet escoltar, avui no pensem en cap derrota, sinó que cada dia som més aprop del nostre somni!
Avui s'han sentit molts lemes, però un era indiscutible: INDEPENDÈNCIA! ho tenim ben clar, i ho aconseguirem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada