Pàgines

4 de jul. 2010

què és la felicitat?

M’has dit que el que faig és admirable, et sorprenies de que pogués donar-te consells de que fer amb el noi que estimes, que a la vegada és el que estime jo, li he tret importància però realment jo també em pregunto com sóc capaç d’aconsellar-te, suposo que pel mateix fet d’estimar-me’l a ell, voler-lo veure feliç, però ja no sé que faig bé i què no.

Suposo que m’he acostumat a ser amiga i res més, i ja no és el primer cop.
Tan sols espere que no la cagui, sé que cada cop ens estem distanciant més, ja t’ho deia, i a voltes em sent hipòcrita xarrant amb tu d’ell perquè és com si em traís a mi mateixa, però no et dic cap mentida, això no ho vull fer, sé que a volts passes per aquí i em llegeixes, per tant t’ho deixo aquí escrit, que quan necessitis parlar jo estaré per escoltar-te sense cap problema, encara que després el que et pugui dir sigui ben poc.
No sóc capaç de dir-ho a la cara, jo només sé expressar-me escrivint, dibuixant, fent figures, així que només et demano que el facis feliç, que darrere la seva gran barrera de roca, com deies, hi ha un cor molt fràgil, hi ha un noi amb molts sentiments, mira’l sincerament als ulls i els veuràs, per més que ell els intenti amagar, se li escapen.

Gràcies, per confiar en mi.

3 comentaris:

  1. Això que has escrit és molt maco. Però... i ell? a qui estima?

    ResponElimina
  2. Aish Maria, que estàs en un punt que sovint acaba essent molt dolorós ^^'' Esper que sàpigues portar-ho bé, de tot cor t'ho dic.

    I res, desitjar-te un bon estiu i saber una mica que n'és, de ta vida; dels de sempre, darrerament només parl amb n'Ampi... Ja veus tu quines coses.

    Aquest setembre fem unes birretes plegats i ens posem al dia? No acceptaré un no per resposta.

    ResponElimina
  3. Hola!!
    Retorno al blog per seguir descobrint aquest espai personal i em sorprèn la pregunta... suposo qe depèn dels ulls que s'ho mirin felicitat és una cosa o una altra... ser amiga de la persona qe estimes és complicat i alhora de valents i altruistes... però que cansat (ho dic per experiència.
    Fins la propera

    ResponElimina