Pàgines

27 de set. 2009

180 dies de transformacions


Avui m'he decidit a remenar entre els papers, i retrobar tot allò escrit en un passat, llunyà o proper, tot allò que fa un temps em passava pel cap, que per un motiu o altre formava part de mi, els meus pensaments, les meves idees, i m'adono que hi han coses que no han canviat i d'altres que han canviat molt.
No han canviat els fets, continuo de la mateixa manera que fa un any o més, però el que si que ha canviat he estat jo, la manera d'encarar les coses, de fer-hi front, la manera de no enfonsar-me, o no tant, de plantar cara i, potser no confiar, però si dir-me a mi mateixa que jo també puc, la manera de demostrar la meua inseguretat.
Potser és que el temps ens va fent forts, que amb l'experiència el nostre món va evolucionant, ens fa pensar i ens transforma, fins al punt de trobar absurd tot allò que abans tenies tant clar, d'atrevir-nos a parlar quan en altres moments hauriem callat, de callar quan hauriem parlat.

Avui regirant entre el passat m'he adonat que en un simple estiu, el meu món s'ha capgirat; en 180 dies tot el que era blanc ara ja no ho és, i tot allò que era negre s'ha aclarit a una velocitat sorprenent. Serà la gent, seran els llocs, serà el conjunt de les dues coses, que de juny a setembre han format una persona nova de la base vella, millor o pitjor, ja no vull definir-ho, però diferent.
Com aquell que d'una forquilla en fa una escultura.

1 comentari:

  1. Simplement genial, m'encanta tot el que escrius. T'estime, un bes.

    ResponElimina