Pàgines

29 de juny 2009

Reflexions

Per un temps vaig pensar que no tornaria a tenir aquests sentiments ni aquestes sensacions, que tot per fi havia canviat i tot era nou, però les coses passen molt rapid, com una tempesta d'estiu, venen de cop sense avisar, i passen de llarg deixant darrere seu un caos immens, però sense preocupar-se del munt de feina que deixen per aquells qui els toca estar allà, aguantar la tempesta i continuar en el mateix lloc un cop ha passat. I a mi em toca continuar, aguantar el xàfec i continuar amb tot a l'esquena una motxilla que cada cop va sent més pesada i que comença a esclafar-me, que ja no em deixa respirar, no em deixa caminar, i encara menys mirar al meu davant, no veig el futur, veig els meus peus com fan una passa rere l'altre sense saber la direcció, automaticament fan cas de les ordres que envia el meu cervell que ja no pensa, simplement actua, ja ha deixat de fer la seva funció, el meu cos ja no té funcions, és una màquina, que no respon davant els sentiments, els té però no hi reacciona, i només escapen per una petita esquerda que es aquest blog, la manera d'escriure i continuar endavant sense massa rebombori, passant de llarg i recordant de tant en tant que tinc una petita part d'humana que em fa tenir emocions tot i no volerles, qui no ha imaginat mai un món sense sentiments?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada