Pàgines

13 de febr. 2009

Encarregats del Futur

Sóc jove, i tinc motivacions, interessos, m'agrada la política, la societat, preocupar-me dels meus amics, de la gent del meu voltants, dels problemes que passegen pels cap dels anonims que em creu-ho pel carrer, i això es estrany.
No és estrany però que una noia de 16 anys només pensi en el noi que es va lligar l'altre dia a la discoteca i que no se'n recorda ni com es diu i que segurament no tornarà a veure, no és estrany que una noia es gaste 100 € un dissabte normal i corrent quan baixa a Barcelona, ni tampoc que suspengui sense parar perquè tant se li'n fot el dia de demà, no li importa guanyar un sou de merda en un treball temporal on treballarà durant uns mesos, fins que la facin fora amb una patada al cul i sense les gracies. No li fa res ara, però quan vullga tenir un pis, una parella, quan hagi d'assumir despeses i viure com ens obliguen llavors es trobarà que desitjaria haver estudiat, haver-se interessat més per tots aquells rotllos que el profes fotien sobre una merda diferent cada hora, potser si simplement hagués escoltat a mates, ara sabria fer una regla de tres i no es passaria hores intentant descobrir perquè no li surten els números.
Potser llavors es maleirà però ja serà molt tard, potser massa per tornar a estudiar, tot i el ventall d'ofertes estudiantils que "et donen".
Quan en faci 18 tindrà el famós dret a vot, i que farà? sabrà que votar o votarà allò simplement que la gent vota, potser directament ni si dirigeix per mandra, no per cap raó diferent, potser vota un partit que no sap ni que proposa en el seu programa electoral, potser aquell partit fa que la seva situació sigui més precària, potser son corruptes, o fan que el seu veí equatorià del 3er 1a d'aquells pisos diminuts on viu hagi de marxar al seu país d'origen altre cop, perquè son uns xenòfobs i no volen deixar que la gent visca en pau.
I em fa vergonya, reconèixer que aquesta gent m'envolten cada dia, que "passen de tot", que passen les classes cridant i fent el mico, pensant que els estudis serveixen de molt, però són massa avorrits, que no cal ni aprovar al ESO, quina mania que tenen aquesta gent de fer-los perdre el temps eh!?
Doncs si, la gran majoria de companys meus són així, però com jo n'hi ha d'altres que no pensem així, que ens agrada aprendre, intentar treure la millor nota possible acabar la ESO, potser fer el batxillerat o un mòdul, i qui sap si acabar a la Universitat o no, això és igual , treballar del que nosaltres decidim, i almenys tornar contents a casa cada dia amb tranquili·litat, que el dia de les eleccions puguem decidir a qui votem o si ho fem, simplement amb un sentit comú propi, i estar segurs que seguim les nostres idees. Hi ha gent de tot, però no puc deixar de preguntar-me, que passarà quan la gent de la meva edat ens toqui fer-nos càrrec de tot aquest sistema implantat, l'aconseguirem millorar, canviar? o simplement continuarem sostenint amb pinces aquesta societat deixant que es vagi podrint?
Aquesta gent que em trobe cada dia, són bona gent, però em preocupa que passarà quan tot estiga a les nostres mans. Nosaltres som el futur, però...quin futur?

2 comentaris:

  1. Aquesta entrada m'ha recordat a una gran cançó de l'Albert Pla: http://www.youtube.com/watch?v=tlKeXV_jBPs
    Ànims amb el bloc!

    ResponElimina