Realitat vs. Informació

No és res de nou la manipulació informativa. Des de fa segles la comunicació és utilitzada com a eina de propaganda, i varia àmpliament segons les fonts, és impossible trobar una informació completament objectiva en el moment en que és una persona qui està al seu darrere. Però sempre hi ha uns límits acceptables i aquestes ultimes setmanes, gràcies a la popularitat del moviment d'acampades, de la difusió de les activitats i els objectius d'aquestes per internet, i en imatges en directe, s'ha pogut contrastar i qüestionar més que mai la veracitat de la informació que emeten mitjans prou estesos, i que fins ara mereixien una credibilitat per part de la població. 
L'intent de criminalitzar els moviments socials ha existit sempre, però ara s'ha fet més evident que mai. La utilització d'imatges tallades, de moment anecdòtics i puntuals, trets de context, han fet que veient les imatges de reconeguts canals de televisió, es pogués arribar a pensar que les protestes s'havien descontrolat completament, però des del primer moment s'ha dit que això és un moviment pacífic, no vol dir que tothom sigui pacifista, però tota la gent que pertany i participa d'aquest moviment accepta el consens de no realitzar accions violentes en el seu nom. Només fa falta analitzar amb atenció moltes de les imatges emeses i es pot contemplar com els propis manifestants reduïen els quatre individus (perquè no van ser més) que intentaven incitar aquestes accions, i com les protestes es van caracteritzar per l'ús de la no violència, i del diàleg (quan es podia, perquè ja sabem que pel simple fet de pensar en un sistema social, democràtic, econòmic... diferent som delinqüents i se'ns tracta d'elements altament perillosos de fer pensar). Les carregues efectuades pels mossos, dono fe que no sempre van ser incitades per actes violents, els simple fet d'"una situació de risc" per a ells, va ser suficient per a fer servir les seves armes, porres i pistoles de bales de goma contra manifestants que es defensaven alçant les mans. 

La única intenció de les protestes, no era impedir l'entrada, tothom era conscient que d'una manera o altra els parlamentaris acabarien entrant, sinó demostrar que aquesta gent que s'autoproclamen "representats del poble" no tenen el suport d'aquest poble, no tenen cap legitimitat per a aprovar uns pressupostos que ens envien cada cop més a la misèria, cap a un país sense serveis públics eficients i de qualitat i amb la precarietat coma  element comú per a la gran majoria de la població. Que les retallades que aproven no només retallen serveis, sinó que  el que retallen és la vida dels ciutadans d'aquest país, retallen la seva dignitat com a persones i això és una cosa que ningú està disposat a acceptar. Amb la seva autoritat i la seva actitud qüestionable, ens porten a marxes forçades cap a un estat cada cop menys democràtic, mentre s'omplen la boca de representar la societat i tirar endavant institucions per les que molta gent va lluitar. Doncs perdoneu però si la gent que un dia va lluitar per un Parlament democràtic veiés com l'utilitzeu segurament estarien molt més indignats que naltres i amb tota la raó. 

Poden intentar criminalitzar-nos però nosaltres sabem que la nostra actitud és completament legitima i representa al moviment, perquè és a traves de les assemblees i del màxim consens possible que es duen a terme les accions. Les poques persones que ahir van poder tenir una actitud violenta i que PARTICIPEN del moviment, van estar criticades pel mateix i se'ls va demanar durant tot el dia que s'abstinguessin de comportar-se d'aquesta manera.
Això, és simplement una petita reflexió necessària, després de veure com des de la classe política i alguns mitjans s'ha intentat desacreditar un moviment  que ha mogut milers de persones, a partir d'un grup mínim d'individus, que permeteu-me, dubto que els seus objectius anessin d'acord amb el moviment.