Pensava que tornar a una minima rutina m'ajudaria, i avui ja en començo a dubtar, just un dia després les pors tornen a mi, els mal rollos, i el pensar que mai me'n sortiré, davant de tothom és fàcil fer-me la forta, però un cop aquí, sola, on els pensament m'omplen d'onades, es massa complicat, i l'única idea que em ve al cap és que mai estaré bé, sempre tindré una ombra perseguint-me, i sempre em refugiaré en el mateix cercle, en un vici incontrolable que a poc a poc va destrossant-me que ja no em deixa dormir i que s'agreuja quan passa el temps. les ganes de tapar-me sota el llençol i desactivar l'opció de no dormir i de tenir malsons, per poder estar una estona fora del món real, on no sent encaixar enlloc, on tot és recordar-me que no me n'he sortit en més de quatre anys i que no m'en sortiré, on veure que més enllà de com em porti amb el món, sóc incapç de seguir coherentment en la meva vida privada, la més intima, comportar-me amb mi mateixa. Diuen que per afrontar unn problema el primer pas és acceptar que el tens, l'altre definir l'origen d'aquest, doncs bé, els passos estan fets però no hi ha manera de trencar amb el problema, potser perquè l'origen és llunyà? potser perquè vaig fer tard en poder plantar-hi cara i ja no trobo el tren que em pertocava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada