un aniversari

on quedaran les samarretes que em vas llevar?  i el jersei que no em vas donar?
els instants que vam deixar passar, i les nits que vam burlar, quan vam gaudir abans de pensar, i vam fer allò que desitjavem sense preocupar-nos de l'endemà.
On quedaran els matins al sol, i les caminades cap a Vilanova?
es perdran i nomes les recordare quan en dies com avui la nostàlgia se m'endugui a mons passats, quan somii en temps feliços, i vulgui creure que pot haver-hi un bon dia, com la canço que sonava en el meu aniversari...aquell 11 maleït. i ara ve el teu, i jo men recordo que les nostres converses han desparegut, les hores al telefon rient, parlant, les tardes tancats a l'habitació, i voldria que tornessin, un amic no es pot deixar perdre.
I ara hi ha gent, aquella que saps que estan al costat, que t'acompanyen i que no et deixen, i no la vull perdre, però tampoc vull perdre't, nomes una foto, tu i jo, aquella imatge i mil records, i una frase inacabada, maleit el moment que vas emmudir.


saps? al principi mo vaig creure.