històries de senyeres

Fa temps cada matí quan passava per davant de la residència em fixava en aquella finestra, allà algú hi havia penjat una senyera, era a la primer finestra de la segona planta i jo vaig anar teixint amb els dies la història d'aquella persona que la vida l'havia portat a reivindicar el seu país des de l'habitació d'una residència d'avis.

Una persona que hauria viscut molt, però que encara tenia força, que tindria mil i una històries viscudes en pròpia pell per explicar, que hauria conegut de cara la repressió més cruel i que havia decidit lluitar fins al final pel seu país, cosa que havia fet que ara de la seva finestra pengès una senyera amb quatre barres quan la familia era lluny, i els companys i els amics segurament n'havien marxat molts.

Fins que un matí, a les 7 com cada dia, aquella finestra, la primera de la segona planta va quedar igual que totes les altres i la senyera del seu, del meu i del vostre país va deixar d'onejar per una terra, i amb ella un cor valent, que no vaig arribar a coneixer més enllà de les meves històries.

Fa molt temps que devia aquest relat, potser la llibreta nova, potser els viatges en tren van decidir-me a fer-lo en passar de nou davant la residència.