segur que tothom ha tingut en un moment o altre, la sensació de sentir-se culpable, d'haver arruinat alguna cosa, però potser no som tants els que ens hem sabut culpables d'haver destrossat una persona, és una cosa que mai et treus de sobre, que costa d0entendre, com, si t'estimaves tant a una persona, li has pogut fer tant de mal, tard o d'hora veus que potser tu no n'ets el culpable, que segurament hauria passat el mateix encara que no ho haguessis fet, però ve un dia en que torna a passar un cas semblant amb una persona diferent, i aleshores et preguntes, si realment no ets tu la culpable del que passa.
Tansols una frase va fer recordar-me mesos i mesos d'incertesa, de por, de desesperació per no saber res, de trucades sense resposta...
-Nena, va començar quan vau marxar i us va veure.
no volia creure-m'ho, però vaig fer cas a aquella famosa frase: "quien calla otorga", despres d'una hora i mitja parlant, rere la meva pregunta es va fer el silenci, evitar estar al meu costat, no mirar-me i mirar constantment el rellotge del mobil per buscar una sortida.
Vull creure, desitjaria creure que em diu la veritat, que jo no hi vaig tenir res a veure, però necessito uan explicació on jo no sigui la culpable, no vull que es repeteixi la mateixa historia, o en aquest cas pitjor, la puta merda, encara que la negui jo vaig veure aquell nas i sobretot..aquells ulls...
No vull que ningú passi per això, no només les persones que ho viuen en propia pell, sinó tots aquells que ens trobem al voltant, que en som els acompanyants....
Suposo que un dia sortira tot, i jo almenys sabre perdonar-me, o conviure amb això...
Més val que no t'hi encaparris, que el lema és real, "el temps posa les coses (i les persones) al seu lloc", i tranquil·la...
ResponEliminaXiqueta, segur que no és culpa teva. Penso com la Zel.
ResponElimina